Cultura

Quadern d'art

El llibre de Jordi Llovet, ‘Adéu a la Universitat', denuncia la desaparició de les humanitats i la baixa qualitat de l'educació en tots els nivells

L'intel·lectual resistent

Fa uns dies, Jordi Llo­vet pre­sen­tava el seu lli­bre Adéu a la Uni­ver­si­tat amb el simp­tomàtic subtítol de L'eclipsi de les huma­ni­tats. En les entre­vis­tes per pre­sen­tar-lo en soci­e­tat, Llo­vet no es va can­sar de repe­tir que les huma­ni­tats estan des­a­pa­rei­xent com a pilar del saber i només res­ten les ruïnes d'algu­nes espe­ci­a­li­tats un cop desac­ti­vat el seu poder de trans­for­mació de la soci­e­tat. Llo­vet diu que el pro­blema comença per baix, i “els plans d'estu­dis de l'edu­cació secundària són els que han por­tat a l'estat de ruïna cul­tu­ral en què es troba el país. A l'ESO, en què s'hau­rien de for­nir les bases de l'edu­cació i la cul­tura, la situ­ació és penosa”.

Comen­tant una des­a­for­tu­nada frase del con­se­ller de Salut, Boi Ruiz, en què deia que “si vol estu­diar filo­lo­gia clàssica per plaer, s'ho pagarà vostè”, el mateix Llo­vet, en un arti­cle seu, afirma: “El govern actual de Cata­lu­nya, venut als cor­rents d'opinió que només poden sor­tir de per­so­nes amb un des­co­nei­xe­ment abso­lut del que sig­ni­fica la fas­tu­osa tra­dició filològica, històrica, artística i fins i tot política d'Occi­dent, no és capaç d'enten­dre ni remo­ta­ment que cal­gui gas­tar un sol euro en els estu­dis de cul­tu­res anti­gues, les quals, encara que deter­mi­nen mol­tes de les nos­tres for­mes de vida, no ser­vei­xen per fer cir­cu­lar la força de tre­ball ni les mer­ca­de­ries arreu del con­ti­nent”. Apos­taríem que no és un tema només d'aquest govern sinó també dels ante­ri­ors, i no només aquí. Occi­dent ha fet una aposta per la tec­no­lo­gia i la ciència per sobre de les huma­ni­tats. I, en con­cret, per una ciència i tec­no­lo­gia que pugui donar guanys econòmics a curt ter­mini als lobbys diver­sos: indústria petro­li­era, far­macèuti­ques, electrònica de con­sum... Tot ple­gat ens fa pen­sar en una soci­e­tat en què l'estudi, la cul­tura i fins i tot els eru­dits han pas­sat a ser una extra­vagància poc con­tem­porània. El pen­sa­dor i politòleg Noam Chomsky té escrit un pam­flet ano­me­nat 10 estratègies de la mani­pu­lació, de reco­ma­na­ble lec­tura, en què diu: “Esti­mu­lar el públic a ser com­pla­ent amb la medi­o­cri­tat. Pro­moure el públic a creure que és «moda» ser sim­ple, estúpid, vul­gar i inculte. Ins­tant a trac­tar com a «bitxo estrany» qui pensa més del compte. Irònic, no?”. Només cal fer una ullada als canals de tele­visió per com­pro­var-ho. I remata: “La qua­li­tat de l'edu­cació donada a les clas­ses soci­als infe­ri­ors ha de ser la més pobra i medi­o­cre pos­si­ble amb l'accés a la menor quan­ti­tat d'infor­mació veri­ta­ble, de manera que la distància de la ignorància que es pla­neja entre les clas­ses infe­ri­ors i supe­ri­ors sem­bli, sigui i roman­gui ina­bas­ta­ble per a les infe­ri­ors”. Si aquesta afir­mació per ella mateixa ja fa esglai, malau­ra­da­ment la medi­o­cri­tat de l'ense­nya­ment sem­bla esten­dre's a totes les capes soci­als.

Les uni­ver­si­tats han renun­ciat a ser un labo­ra­tori social, un espai de conei­xe­ment i d'estudi per ser una mena d'auto­es­cola que pre­para bons con­duc­tors però sense idea de cap on anar. Ara sem­bla que l'únic que hem d'apren­dre és allò que ens farà acon­se­guir un lloc de tre­ball ben remu­ne­rat. Què deuen expli­car els pro­fes­sors d'econòmiques o empre­sa­ri­als, quan cap d'ells va pre­veure la pata­cada que ens hem ven­tat tots ple­gats? I els d'huma­ni­tats? Doncs jus­ta­ment aquests són dels pocs que no han de can­viar el dis­curs perquè fa segles que ense­nyen allò que ja va dir Ciceró: “Si a prop de la bibli­o­teca teniu un jardí, ja no us fal­tarà res”.

I tot ple­gat passa quan els sociòlegs i alguns eco­no­mis­tes espa­vi­lats diuen que estem en la soci­e­tat del conei­xe­ment. Quin conei­xe­ment? El de tècni­ques de venda?, el d'estratègies bancàries?, el de la mani­pu­lació transgènica dels ali­ments? Negar la ciència a hores d'ara seria absurd, però sense les huma­ni­tats tot ple­gat és buit, super­flu, pres­cin­di­ble. Tan­ma­teix, Llo­vet deixa oberta una porta a l'espe­rança.“De la mateixa manera que es bus­quen ener­gies alter­na­ti­ves per a la pròpia super­vivència del sis­tema, pot­ser un dia es farà el mateix amb les huma­ni­tats”. Pre­fe­rim pecar d'inge­nus que no pas de resig­nats: una altra uni­ver­si­tat és pos­si­ble i ens que­dem amb una frase de Llo­vet, escol­tada a L'hora del lec­tor: “L'intel·lec­tual, avui, és un resis­tent”. Resis­tim, doncs, si us plau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.