Quaranta-quatre creus i un faisà

Que donin les Creus de Sant Jordi ja és un acte de catalanitat. Que les donin el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, ho accentua encara més. I si a sobre coincideix que el Barça es juga la continuïtat a la Champions amb el Madrid, el sentiment de país ha de supurar per tots els porus. I tot això es va ajuntar ahir en l'entrega dels guardons al Palau de la Generalitat. Des del minut zero, un Artur Mas rialler es mostrava pletòric. Amb el guió après, posant cara de foto cada vegada que repartia una de les creus a 29 personalitats i 15 entitats i donant-los un petit tast de conversa.

Però el país català no passa pel millor moment i Mas, retornant a aquells símils mariners que tant li agraden, va definir els premiats com la llum dels fars que ens han de guiar en la foscor. I un dels fars és el científic i expolític Eduard Punset, que va parlar en nom dels guardonats. Va explicar que el que més va trobar a faltar de Catalunya és el soroll dels faisans que hi sentia. Acostumat a la televisió i a l'espectacle, va aprofitar el micròfon per imitar els faisans davant la sorpresa de tothom.

Si ahir hi havia un protagonista, aquest era Josep Antoni Duran i Lleida, a qui s'ha acusat d'autopremiar-se en atorgar-se-li el guardó. Ell es va mantenir en un segon pla molt estudiat. Com un més. Però, quan li lliuraven el premi, l'activista gai Jordi Petit va abandonar la sala en protesta per les declaracions antihomosexuals de Duran. I mentre al Pati dels Tarongers es bevia cava i es vaticinava el resultat del Barça, a la plaça Sant Jaume hi havia música: un grup protestava per les retallades socials. També molt català.