Arts escèniques

Cap pregunta?

Mos Maiorum fa balanç a ‘Turba’ d’un any de recerca sobre els moviments de massa , al Lliure de Gràcia

‘Turba’ ha passat d’una acció ‘performativa’ coral a un programa de ràdio fictici

Sense pre­ten­dre-ho, els segui­dors de Donald Trump entrant al Capi­toli, a Was­hing­ton, fa uns dies han estat el dar­rer reclam de Turba. La com­pa­nyia Mos Maio­rum va pre­sen­tar una pri­mera inda­gació sobre com i per què es mouen les mas­ses de gent, qui­nes poden ser les eines de mani­pu­lació, què les fa actuar empàtica­ment. Al desem­bre, van fer un working pro­gress en què els espec­ta­dors podien sumar-se al grup i reac­ci­o­na­ven sense qüesti­o­nar-se res, com si fos un joc. Ara la com­pa­nyia situa el públic enfron­tat en dues gra­des al Lliure de Gràcia (del 14 al 24 de gener), en un for­mat que ja van estre­nar al Tem­po­rada Alta, fa unes set­ma­nes. No pretén crear dos grups que com­pe­tei­xin entre ells, “és més sub­til”, diu Mari­ona Naudín, actriu del grup. En tot cas, com en els ante­ri­ors tre­balls del grup –Mos Maio­rum (2015) i Gentry (2017)–, evi­ten eri­gir-se en els mes­tres de cerimònies que donen res­pos­tes. Pre­fe­rei­xen plan­te­jar les pre­gun­tes que als mem­bres d’una turba ni se’ls acut for­mu­lar.

Mari­ona Naudín –que, jun­ta­ment amb Alba Vall­daura i Ire­neu Tra­nis, és el pinyol de Mos Maio­rum– defensa que el tea­tre no és mai entre­te­ni­ment. Que dar­rere unes for­mes més o menys ama­bles “és on es plan­te­gen can­vis a la soci­e­tat”. En aquest sen­tit, la per­se­cució de la revo­lució per arri­bar a un estadi millor per al con­junt de la soci­e­tat és una reflexió que abo­na­ria majo­ritària­ment la com­pa­nyia. Però les opci­ons de les revol­tes són mol­tes i hi pot haver dife­rents opi­ni­ons. Les mani­fes­ta­ci­ons dels dar­rers anys arran del procés català (de signe antagònic: uni­o­nista ver­sus inde­pen­den­tista) són un dels ele­ments que van por­tar la com­pa­nyia a refle­xi­o­nar-hi. Van ser la pri­mera com­pa­nyia a rebre una de les beques Car­lota Sol­de­vila per poder inda­gar a la sala d’assaig.

L’obra va patir un impacte impre­vi­si­ble amb la Covid-19. Si fins ara el tre­ball de la com­pa­nyia situ­ava el públic a l’escena, ara s’han vist forçats a expul­sar-lo. De fet, la pos­si­bi­li­tat de revolta s’ha trans­for­mat en una època en què l’espai públic ha estat segres­tat per por dels con­ta­gis i per la repressió ins­ti­tu­ci­o­nal. La pre­gunta que es for­mu­len ara és si és pos­si­ble fer una revo­lució sense cos­sos. De fet, tor­nant al procés català, hi ha qui pensa que caldrà posar-hi el cos per fer val­dre una opinió democràtica i altres que evi­ten expo­sar-lo per defen­sar la mateixa idea, refle­xi­ona Naudín.

De la per­for­mance del desem­bre del 2019 en què es mos­trava l’impacte emo­ci­o­nal d’una onada amb el públic a l’escena, s’ha pas­sat a una posició més pas­siva. A par­tir d’un pro­grama de ràdio fic­tici (emu­lant per exem­ple el pro­grama dels Mil Turons que va impul­sar el geno­cidi de 51.000 tut­sis a Ruanda) intro­du­ei­xen veus de pen­sa­dors de referència i van des­gra­nant el seu dis­curs. Van optar per la ràdio per fugir de les pan­ta­lles que ha pro­pi­ciat la pandèmia.

Naudín s’exclama com pot ser que els obrers s’alces­sin el 1917 con­tra la monar­quia a Rússia i el 1936 també hi hagués un con­si­de­ra­ble grup de classe popu­lar que defen­sava el fei­xisme. Pot­ser es podria evi­tar repe­tir tragèdies en el futur si els mem­bres que hi inter­ve­nen es fan les pre­gun­tes necessàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia