Art

art

Les Valls d’Àneu recuperen, més d’un segle després, un fragment d’un retaule gòtic exiliat

Con­ti­nua la bona ratxa en el retorn d’obres d’art cata­la­nes que esta­ven a la diàspora. Ara la bona estre­lla li ha arri­bat a un com­par­ti­ment del retaule major gòtic de l’església de Sant Martí d’Esca­larre, del Mes­tre de Son, que, tal com ja va avançar aquest diari, va com­prar el depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat per 25.000 euros a Palau Anti­gui­tats. L’anti­quari Albert Martí Palau, res­pon­sa­ble d’aquest espai a tocar dels Jar­di­nets de Gràcia, va adqui­rir la taula en una sub­hasta a Suïssa que en el catàleg no pro­por­ci­o­nava cap dada sobre la seva pro­cedència.

El com­par­ti­ment ja és a l’Eco­mu­seu de les Valls d’Àneu, molt a prop de la petita església d’on va sor­tir entre el 1903 i el 1913 amb tota la família de tau­les que inte­gra­ven aquest immens retaule, d’uns sis metres d’alçada per qua­tre d’amplada, dedi­cat a Sant Martí. L’existència d’aquest moble era com­ple­ta­ment des­co­ne­guda fins que a l’alba d’aquest mil·lenni va tro­bar-ne una foto­gra­fia antiga l’his­to­ri­a­dor de l’art i pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Lleida Alberto Velasco. A la imatge, del 1903 i feta per Joa­quim Morelló, un far­macèutic de Bar­ce­lona nas­cut a Esterri d’Àneu afi­ci­o­nat a l’excur­si­o­nisme, es veu encara el retaule sen­cer al seu emplaçament.

A par­tir de lla­vors, i amb aquesta única pista visual, Velasco va anar des­co­brint frag­ments dis­se­mi­nats per tot el món. Els dos pri­mers els va loca­lit­zar al Fogg Art Museum de la Uni­ver­si­tat de Har­vard. Pro­ce­dien del lle­gat de Lucy Wallace Por­ter, esposa d’Art­hur Kings­ley Por­ter, catedràtic de Har­vard expert en arqui­tec­tura i escul­tura romàniques. El matri­moni els havia com­prat el 1913 a un anti­quari de Verona. Gràcies a la docu­men­tació que li va faci­li­tar el museu ame­ricà, Velasco va poder con­cloure que el retaule piri­nenc va viat­jar ínte­gre fins a Itàlia i que aquest anti­quari de Verona el va ven­dre a tros­sos.

De la vin­tena de frag­ments, aquest espe­ci­a­lista en gòtic català n’ha aca­bat detec­tant els dar­rers vint anys la mei­tat, escam­pats tant als EUA com a Europa. La Gene­ra­li­tat ja havia inten­tat fa anys com­prar una peça que va aparèixer al mer­cat, però les limi­ta­ci­ons pres­su­postàries van fer que se li escapés. Ara els vents han bufat a favor dels interes­sos del patri­moni català. La taula adqui­rida, que repre­senta un mira­cle de Sant Martí, és, doncs, la pri­mera de tot el con­junt que s’ha acon­se­guit repa­triar més d’un segle després. El Mes­tre de Son és un dels pocs pin­tors docu­men­tats que van tre­ba­llar a finals del segle XV a les Valls d’Àneu. Entre les obres que avui se li atri­bu­ei­xen des­ta­quen una Dor­mició de la Verge i un Cal­vari al Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC), i un altre Cal­vari, de pro­cedència des­co­ne­guda, al Museu de Ter­rassa.

La con­se­llera de Cul­tura, Sònia Hernández Almodóvar, va pre­si­dir aquest dime­cres l’acte de cele­bració de la res­ti­tució de la peça al seu lloc d’ori­gen. “Retor­nem el retaule Mira­cle de Sant Martí, una de les obres d’art del Piri­neu des­a­pa­re­gu­des, espo­li­a­des o des­truïdes a prin­ci­pis del segle XX. I res­tituïm així una porció de la nos­tra història i de la nos­tra iden­ti­tat comuna”, va remar­car la con­se­llera davant del direc­tor gene­ral de Patri­moni Cul­tu­ral, Quim Borràs; l’alcalde de la Guin­gueta d’Àneu, Jordi Pallé; el direc­tor de l’Eco­mu­seu de les Valls d’Àneu, Jordi Abe­lla; i el pre­si­dent del Con­sorci de l’Eco­mu­seu de les Valls d’Àneu, Pere Ticó.

Velasco va dedi­car un capítol del seu lli­bre A la recerca de l’obra per­duda (Pòrtic) al peri­ple d’aquest retaule des­llo­ri­gat ori­gi­nari del Pallars Sobirà. La història dels Por­ter el fa mate­rial lla­mi­ner de pel·lícula. La pare­lla es va tras­lla­dar a viure amb tots els seus tre­sors medi­e­vals, inclo­sos els cata­lans, a un cas­tell d’Irlanda, fugint de l’Amèrica puri­tana que no accep­tava que ell fos homo­se­xual. Art­hur Kings­ley Por­ter va morir ofe­gat el 1933 a l’illa d’Inish­bo­fin. La seva des­a­pa­rició va estar mar­cada sem­pre per la polèmica. Mai es va aca­bar de saber si va ser assas­si­nat, si es va suïcidar o si tot ple­gat va ser un mun­tatge per crear-se una altra iden­ti­tat i viure una nova vida. Lucy Wallace Por­ter, que era fotògrafa, va morir el 1962 i va dei­xar en herència la seva col·lecció d’art al Fogg Art Museum de la Uni­ver­si­tat de Har­vard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia