Didi-Huberman proposa al CCCB un viatge poètic a través de 300 obres d’artistes europeus

Unes 300 obres de grans creadors europeus de diferents èpoques i disciplines artístiques, com ara Bertold Brecht, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Victor Hugo, Lorca, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Camarón i Colita, formen part del viatge poètic concebut pel filòsof i historiador de l’art Georges Didi-Huberman (Saint-Étienne, Estat francès, 1953) a l’exposició En l’aire commogut... Imatge, emoció, utopia, que s’inaugura avui a les 19 h al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Coproduïda pel Museu Reina Sofía i el CCCB, la mostra ja es va poder veure prèviament, en una altra versió, al museu madrileny. El títol prové d’un vers del Romance de la luna, luna del Romancero gitano de Federico García Lorca (“En el aire conmovido/ mueve la luna sus brazos/ y enseña, lúbrica y pura,/ sus senos de duro estaño”), per referir-se al duende, com el poder de l’art per interpel·lar i commoure: un concepte que, segons Didi-Huberman, és fonamental a l’exposició i que defineix com “emocionar-se amb algú”.

Judit Carrera, directora del CCCB, ha subratllat en la presentació que aquesta exposició “se submergeix en el potencial utòpic de les imatges i les emocions i ret un homenatge a Federico García Lorca, l’any que coincideix amb el 50 aniversari de la mort de Francisco Franco”. Didi-Huberman proposa, a través de fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes i músiques, un passeig poètic i un joc d’associacions lliures que connecten el gran poeta andalús i el seu concepte de duende amb la història cultural europea, i al mateix temps reivindica la bellesa i la poesia com a antídots per fer front a l’horror del món. L’exposició, que es podrà veure al CCCB fins al 28 de setembre, s’estructura en diverses seccions que examinen la dimensió potencialment transformadora de l’emoció: Infàncies, Pensaments, Cares i gestos, Llocs i Polítiques. En la primera sala s’exhibeix el manuscrit original del poema de Lorca que ha prestat el títol a la mostra, i que comença així: “La luna vino a la fragua/ con su polisón de nardos./ El niño la mira, mira./ El niño la está mirando”.“No es tracta ni de culte a la ingenuïtat ni de creença en la pura innocència, perquè els nens estan en la cruïlla, busquen un llenguatge entre el real i l’imaginari; i sota les bombes, els nens encara són capaços d’utopia”, ha dit el comissari en declaracions a l’agència Efe.