cultura
Mor Claret Papiol, el pallasso de la paraula
Al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria va jugar un paper determinant en la renovació del llenguatge escènic dels pallassos i en l’ús normal de la llengua catalana en aquesta especialitat dramàtica
El pallasso català Antoni Maria Claret Papiol i March (Barcelona, 1954), un dels més destacats del país per haver renovat el llenguatge escènic posant la paraula al centre, ha mort als 71 anys, segons ha pogut confirmar aquest diari.
Va estudiar Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona i va viatjar a Itàlia i París per continuar amb la seva formació. L’any 1976, emmirallat en la companyia Comediants i aprofitant l’auge del teatre al carrer, va formar, al costat de Jaume Mateu (Tortell Poltrona), el duo de pallassos Germans Poltrona. En una entrevista en aquest mateix diari, ho explicava així: “Després de la mort de Franco ens vam trobar amb en Tortell. Vam ser els primers pallassos que actuaven en català i ho vam fer per la normalització humorística del país”. Entre altres, van estrenar La poltrona o la màquina de fer discursos i Espectacle de Circ, considerat el primer Circ Cric, encara sense carpa.
A principis dels vuitanta Poltrona va decantar-se pel pallasso de circ, mentre que ell ho va fer pel teatral: “Jo reivindicava el paper del pallasso de text” deia. Va fundar La Ganga i va col·laborar amb companyies com Big Wheel Theatre Company (Anglaterra) i Bras de Fer i Les Hommes en Noir (França), a més de les catalanes Marduix Titelles, Teatre de La Claca, o el mateix Circ Cric. Finalment, el 1988 va decidir muntar la seva pròpia companyia, Claret Clown. Amb ella va recórrer mitja Europa i Àfrica fent espectacles per a nens i adults. Alguns dels més destacats van ser: Karkagrankajadas (1989), Míster Gagman o la Teoria el Riure (1989), Ple de Buit (1991), Tours Culturals Tourmix (1998), Ipso Flauto0 (1999), Sóc un pallasso (2007),o K.O.L. 1714 (2013).
Considerava que “el pallasso sempre havia de ser punyent perquè si no, no seria lliure”, i que “l’art i la cultura havien d’estar protegits perquè són els que poden donar una visió externa de la societat”. La seva manera de fer sincera, irrepetible i intransferible, la seva habilitat amb la llengua i els jocs de paraules, i la seva gran capacitat d’improvisació va ser reconeguda i guardonada al llarg de la seva carrera amb diferents premis com el Sabatot alegre, el FAD Sebastià Gasch, el Nas d’Or, dos premis Zirkòlika i un Especial a la trajectòria (2013).
També va treballar a la televisió fent de guionista i intèrpret en programes com Fes Flash, Comic Adventures o El Capità Enciam; va fer de presentador d’espectacles, simposis i esdeveniments diversos; i sobretot va destacar per la seva faceta de formador en escoles d’art escènic com La Casona i l’Escola Memory de Barcelona i El Galliner de Girona.
Un dels seus espectacles més ben considerats per la crítica va ser Devos a Vós (2006), on adaptava textos de l’humorista belga Raymond Devos i acabava amb aquestes paraules: “És molt important no entendre res de res d’aquesta entrevista perquè el res és molt important. Fem la prova del res. Res per res, res. I tres per tres, nou. Si ho sumem tenim res de nou. Per tant, si no hi ha res de nou hem de seguir parlant de res. I el res és de capital importància. Apareix en totes les capitals del món: LondRES, Buenos AirRES, ManRESa. Venim del no-res i acabem en res. Total què hi perdem? Res. Doncs moltes gràcies i què em diran vostès? Gràcies i de res, Claret fins aquesta nit”.
La cerimònia de comiat serà demà, dissabte, a les 12 del migdia, a la parròquia d’Hostalric.