La Filmoteca rescata els films de Tsai Ming-lian dels últims 35 anys

La Filmoteca de Catalunya dedica un ampli cicle retrospectiu al cineasta taiwanès d’origen malaisi Tsai Ming-liang, que considera que “el cinema actual es concentra molt en les trames i no se centra tant en les imatges”, segons recull l’agència Efe a la presentació del cicle, aquest matí.

Considerat un dels grans mestres de l’slow cinema, Tsai Ming-liang (Kuching, 1957) ha construït una obra profunda, sensual i poètica basada en la quietud, la repetició, i el temps d’espera i de trànsit. Per això, considera com a referents les pel·lícules de Luis Buñuel o les d’Orson Welles, que eren capaços de “crear unes imatges que tenien molta força”, en comptes dels cineastes actuals que “no dediquen gaire temps a crear les imatges”, per aquesta raó, ha dit, no li agraden els cineastes actuals.

Nascut a Malàisia, es va establir a Taiwan als vint anys, on es va iniciar com a cineasta quan la nació tot just finalitzava un llarg període de llei marcial. En aquell clima d’obertura es va convertir en una figura fonamental del cinema queer en idioma mandarí i va poder abordar temes com el desig no expressat, l’alienació urbana en entorns ombrívols i hostils, o la solitud a les grans urbs com el revers del capitalisme.

Malgrat ser associat al Nou Cinema de Taiwan, Ming-liang ha seguit un camí propi, més íntim i existencial, que concep el cinema com la lectura d’un diari personal, en què sovint integra elements de performance i d’art conceptual. La seva col·laboració amb l’actor i company de vida Lee Kang-sheng, present en tota la seva obra, ha estat fonamental per construir un univers fílmic que convida a la pausa, a mirar allò invisible, i on el rostre i el moviment del cos es transformen en paisatges del temps.

El cineasta inaugurarà aquesta nit la retrospectiva a la Sala Chomón de la Filmoteca presentant un dels seus films més recents, Rizi (Days, 2020), i participant en un col·loqui posterior amb el públic. La retrospectiva se centra en els llargmetratges (es podran veure tots excepte un que està en procés de restauració). També s’inclouen alguns telefilms que va realitzar a finals dels anys 80 i principis dels 90, inèdits a Espanya, que, segons La Parra, “contenen la llavor del que després serà el seu cinema”.

“A la Filmoteca em sento com a casa, perquè és la llar de les pel·lícules”, ha apuntat el director taiwanès, per a qui el seu cinema “s’assembla més a la feina d’un pintor” (té predilecció per Joan Miró).

En el cicle es podran veure, entre d’altres, la seva primera pel·lícula, el telefilm All the corners of the world (1989), el seu primer llargmetratge per al cinema, Rebeldes del dios Neón, El río, que va obtenir el Premi Especial del Jurat al Festival de Berlín, el documental Mi nuevo amigo, o l’exercici metacinematogràfic de Visage.