‘La plaga’: una densa metàfora sobre l’angoixa existencial

Kafka va fer una gran metàfora de les pors i les inseguretats en un mateix i el seu entorn a La metamorfosi. Al protagonista de la novel·la, Gregor Samsa, se li desmunta la vida un dia quan es lleva transformat en un insecte. Pedro, el protagonista de la novel·la gràfica La plaga (Reservoir Books) dels germans Juan Gallego (dibuix) i Javier Gallego (guió), no es converteix en insecte, però sí que les seves pors i angoixes prenen forma de cucs. Primer en troba un al rebost, però a mesura que augmenten les seves paranoies apareix tota una plaga, invisible a ulls dels altres, però que ell percep de manera intensa a tot el cos i al cervell.

La vida de Pedro és tot plegat un contrasentit. Ho té tot de cara per ser feliç: és un home jove –això sí, massa dependent de la mare–, és un arquitecte amb una bona feina, hi ha una xicota que li riu força les gràcies, és metòdic, però ell es planta a la vida com si fos un bacallà ressec. Sembla com si estigués incapacitat per sentir la gent i la vida. Fins i tot quan veu ploure només contempla cucs que cauen de dalt del cel.

Els autors aprofiten aquesta complexa personalitat per construir una història que pot tenir diverses dreceres, que representen diferents estats mentals. “Les plagues són l’expressió simbòlica de coses de la vida a les quals t’has d’enfrontar i que moltes vegades t’acaben doblegant. Qüestions com assolir les il·lusions o perdre els trens que passen”, explica Javier Gallego. Moltes d’aquestes situacions de frustració o decepció tenen molt a veure amb els problemes mentals, que de fet és un dels rerefons conceptuals de l’obra.

Una particularitat de La plaga és que cada exploració argumental és reforçada per un estil de dibuix diferent. De fet, es tracta d’una obra de molta implantació pictòrica. Un fet que no resulta gens rar donat que Juan Gallego és pintor i doctor en belles arts. “Tot i que el guió és del meu germà, en certes escenes l’hem hagut de modificar una mica per donar sortida a una expressió gràfica que encaixava en el relat”, comenta. Al seu torn, Javier Gallego ha tingut una trajectòria com a escriptor més enllà del còmic. És periodista i ha estat director de programes de ràdio i guionista d’espais de programes de televisió. També és novel·lista i bateria de jazz i rock. Amb aquest bagatge podria haver escrit La plaga en diferents suports. “Vaig voler fer aquest còmic perquè la història que volia explicar estava convençut que no la podia fer en cap més altre mitjà”, explica el guionista.

Aquest relat, que és introspectiu, molt mental i d’angoixes personals, és molt diferent de l’anterior novel·la gràfica dels germans Gallego, Como si nunca hubieran sido (Reservoir Books, 2018), en què els autors parlaven de la tragèdia migratòria de la Mediterrània.