Més peuades damunt s’arena

Els recordo a principi dels anys noranta, quan van arribar, joves i intrèpids, des de Ciutadella i es van instal·lar, el 1991, en una masia del petit poble de Biure d’Empordà, propietat de Jordi Gratacós, que dos o tres anys abans havia tingut, amb el seu soci Jordi Coll, una idea genial: el Mercat de Música Viva de Vic. Els dos Jordis van acollir i orientar aquells menorquins que s’havien plantat al Principat amb els instruments i poca cosa més, deixant tota la resta enrere, a l’illa. El grup en qüestió tenia un nom curiós, Ja T’ho Diré, i una passió inesgotable per la música. El quintet, que al principi vivia gairebé en comuna, va començar a tocar per tot arreu, primer a les comarques gironines, aviat per tot Catalunya, i després d’un parell de maquetes va gravar el seu primer disc, És blau es fester (PDI, 1991). Van seguir més discos –Dos o tres (1993), el fonamental Moviments salvatges (1995), Un ram de locura (1997) i alguns altres– i molts, molts concerts, fins que el 27 de desembre del 2003 en van fer l’últim a Ciutadella. Una dècada després, el 2013, van tornar per fer només cinc concerts, a La Mirona de Salt, Barcelona, Porreres i Ciutadella, i encara una dècada més tard, el 2023, va morir el seu bateria, Vicenç Fontestad, l’estimat Sente, que en els últims anys havia dirigit la seva pròpia agència de management, Imés. Per homenatjar-lo, el grup es va reunir puntualment per segona vegada, per oferir dos concerts el novembre passat a La Mirona i a Ciutadella, acompanyats de molts músics amics i amb un objectiu solidari, per recaptar fons per a la lluita contra el càncer. Poc després, l’1 de desembre, el grup va actuar al concert col·lectiu organitzat al Palau de Fires de Girona per recaptar fons per als afectats per la dana al País Valencià.

Després de la seva curta etapa de vida en comuna, Cris Juanico (veu i guitarra), Sebastià Titi Saurina (guitarra), Carles Xarly Pons (guitarra i percussió), Jesús Fly Moll (baix) i Sente Fontestad (bateria) –als quals es va sumar més tard el gironí Miquel Brugués als teclats– es van establir, cadascú a casa seva, a diferents llocs de les comarques gironines: van formar altres grups –a Smoumolnö van coincidir en Titi, en Fly i en Charly–, alguns com Saurina i sobretot Juanico han publicat discos en solitari, i tots plegats han continuat vinculats a la música. És fàcil trobar-se’ls per Girona o altres localitats properes, tocant a la fira del disc Nostaldisc de Sant Gregori o simplement formant part del públic d’algun concert, per exemple de L’Arannà, amb una eivissenca que ara també volta per l’Empordà. En Cris, que va tornar a Menorca, manté el costum de venir a tocar cada any a les Fires de Girona, per tocar en alguna sala envoltat de públic fidel. En resum, que els Ja T’ho Diré fa molts anys que a Girona són com de casa.

Fa uns dies es van retrobar a La Mirona, però no per oferir-hi un concert, sinó per preparar els dos que tenen previst fer aquest estiu, en una nova reunió sense més plans de futur: el 9 d’agost al festival Sons del Món de Roses i el 22 d’agost al Recinte Firal des Mercadal (Menorca). “A La Mirona, hi hem posat en comú tota la feina que hem fet prèviament tant els músics com els tècnics. Aquí passem del foc de camp al foc real”, explica en Cris, que està convençut que en Sente, l’amic i el company absent però sempre present, hauria estat “el primer d’apuntar-se a una nova reunió com aquesta, perquè ja va ser un dels més motivats pels concerts del 2013”. Ara, a la bateria, hi ha el jove i virtuós Pere Moll, que ha tocat prèviament amb Juanico i The Other Side.

Els dos concerts inicialment previstos seran diferents: el des Mercadal repassarà els clàssics de la banda, però el de Roses celebrarà també, en la primera part, el 30è aniversari de Moviments salvatges . amb la interpretació de tots els temes del disc –no en el mateix ordre–, inclosos alguns que no havien tornat a tocar des de la gira de presentació d’aquell àlbum, com ara Sospita sa lluna i Imbècil per un dia. El disc de Si véns, Tenc es cor calent o Així i tot manté, segons Juanico, tota la seva vigència, també pel que fa a les lletres: “El món no ha canviat tant en aquests trenta anys, simplement llavors hi havia unes guerres i ara n’hi ha unes altres.” Sembla que ho digui per Naixeran nous vents, canviaran es temps, un altre dels temes d’aquell disc decisiu per al grup: “Va ser el primer disc en què vam tenir molt clar com gravar-lo i quin so volíem assolir. Per a nosaltres va ser la culminació d’un procés en què vam aprendre l’ofici de músics.”