‘Riffs’ amb poder i agraïments a Guardiola

“Catalan, catalan!”, exclamava de tant en tant Ian Astbury, vestit com una espècie de xaman i propinant puntades de peu a una pandereta com si això, més que una pandereta, fos una pilota de platja. “Jo mai parlo... però deixeu-me donar les gràcies a Pep Guardiola!”, va dir, per la seva banda, el guitarrista Billy Duffy abans d’emprendre, amb Fire Woman, una breu però electritzant tanda de bisos. Són dos personatges de forta personalitat, un i altre, que, una mica per miracle, continuen exhibint, quaranta-dos anys després d’haver ofert el seu primer concert plegats, una excel·lent compenetració a l’escenari. I quins dos personatges...

La curta durada del concert (vuitanta minuts pelats entre que van comparèixer a escena amb la marxa fúnebre per a la Reina Maria de Henry Purcell i van marxar-ne després d’haver interpretat Love Removal Machine) és el que impedeix posar la nota d’excel·lent a la segona nit de l’Alma Festival divendres al Poble Espanyol, però The Cult, dècades després d’àlbums com Love, Electric i Sonic Temple, són encara una banda imponent i en estat de gràcia. Astbury manté tota la potència com a cantant i supleix les (poques) mancances pròpies de l’edat amb ofici i molt d’autocontrol. Duffy, que, aquesta vegada, sense l’acompanyament d’un segon guitarrista, va assumir totes les responsabilitats amb les sis cordes, va estar incommensurable a Wild Flower, The Witch i, ja amb la seva cèlebre guitarra Gretsch blanca penjada al coll, Edie (Ciao Baby), despatxant riffs un rere l’altre com si el rock fos encara la música més vigent del món. John Tempesta, a la bateria dels Cult des de fa quasi vint anys, i el baixista Charlie Jones, membre de la banda des de fa cinc anys i músic tot terreny amb un historial frondós de col·laboracions amb músics com Jimmy Page i Robert Plant, van tenir bona part del mèrit, també, en propulsar el so d’un grup que sempre ha tingut l’estranya particularitat de ser capaç de seduir tants amants del rock gòtic com del hard rock.

Jordi Tardà, que fa dècades, en el seu recordat Tarda Tardà, va arribar parlar gairebé més de The Cult que dels seus admirats Rolling Stones, s’ho hagués passat pipa. Una jugada fins a cert punt imprevista però encertadíssima de l’Alma Festival!