Una comèdia com a antídot vitalista

Envol­tats d'un entorn rural idíl·lic, només tren­cat inter­mi­tent­ment pels vols dels avi­ons de Rya­nair i del pas del TAV, aquests dies s'està ulti­mant al petit muni­cipi d'Oli­ves (Pla de l'Estany) el rodatge de Dos a la carta, la nova pel·lícula de Robert Bell­solà. Després d'estre­nar la seva opera prima Passi el que passi, gràcies a la seva tena­ci­tat i l'empeny de les xar­xes soci­als, Bell­solà se les ha empes­cat de nou per nedar con­tra cor­rent i tirar enda­vant un pro­jecte cine­ma­togràfic atípic com és el fet de rodar una “comèdia sobre l'ale­gria de viure”, tan necessària en aquests temps que cor­ren però estra­nya­ment tan poc cor­rent en el pano­rama cine­ma­togràfic naci­o­nal i esta­tal.

“Fer riure és difícil”, con­fessa el direc­tor gironí, que insis­teix a voler por­tar a terme una pel·lícula de “to ama­ble, com tan bé saben fer els fran­ce­sos i els ame­ri­cans” –esmenta Ben­vin­guts al Nord i Sota el sol de la Tos­cana– “amb tocs gam­ber­ros a l'estil dels Far­relly i amb un aire de ger­ma­nor i amis­tat com el que des­pre­nia L'home tran­quil”. Reco­neix que els actors, a qui dóna cert marge per a la impro­vi­sació, li ho estan posant fàcil. I la veri­tat és que no es pot quei­xar del gran repar­ti­ment amb què ha comp­tat, o s'ha “embo­li­cat”, si fem cas de les parau­les de Sergi López, que qua­li­fica de “diver­tida boge­ria” aquesta història de ger­mans con­tra­po­sats, un res­tau­rant rural, cabres i trets.

Adrià Collado, Andoni Aguir­re­go­mezkorta, Melani Oli­va­res, Caro­lina Bang i Mar­cel Tomàs com­ple­ten l'elenc d'un rodatge que fina­lit­zarà aquest dis­sabte després de com­ple­tar qua­tre set­ma­nes de fil­mació. Es pre­veu que Dos a la carta s'estreni l'estiu del 2014, després del seu pas per fes­ti­vals com el de Màlaga.