Economia

Un Primer de Maig de clam virtual per un canvi de model

Els sindicats es mobilitzen avui virtualment i reclamen la reindustrialització del país i reformes fiscals per enfortir serveis públics

Exigeixen als governs coordinació i no deixar ningú sense ajudes

Amb milers d’ulls posats en el calen­dari, les fases i les mesu­res per­so­nals, soci­als i econòmiques que acom­pa­nyen la deses­ca­lada del govern espa­nyol, la pandèmia del coro­na­vi­rus i el con­fi­na­ment han donat més força a les rei­vin­di­ca­ci­ons sin­di­cals dels dar­rers anys. La crisi a nivell mun­dial acce­lera les deman­des per fer front als efec­tes de la Covid-19 que pas­sen per pri­o­rit­zar Salut, tre­ball i justícia social, que és el lema d’enguany per com­me­mo­rar el Pri­mer de Maig a Cata­lu­nya, el dia inter­na­ci­o­nal dels tre­ba­lla­dors, i que es com­pleta amb la frase La pri­o­ri­tat és la vida.

Els sin­di­cats majo­ri­ta­ris, CCOO i UGT, con­vo­quen con­cen­tra­ci­ons unitàries que no seran les mul­ti­tu­dinàries físiques, sinó que cen­tra­lit­zen a les xar­xes soci­als, com ho fan altres sin­di­cats com la Inter­sin­di­cal-CSC. Rei­vin­di­quen un canvi de para­digma de manera col·lec­tiva per “posar fi a un sis­tema injust, inútil i cruel”, expli­cava telemàtica­ment el secre­tari gene­ral de CCOO, Javier Pac­heco, en l’assem­blea vir­tual de dele­gats d’aquest dime­cres.

D’altres, com la Inter­sin­di­cal Alter­na­tiva de Cata­lu­nya (IAC) i Lluita Inter­na­ci­o­na­lista, volien fer a la plaça de Sant Jaume una con­cen­tració de 50 per­so­nes cen­su­rant que s’uti­litzi “l’estat d’alarma com a excusa per a treure capa­ci­tat d’acció als sin­di­cats”, però el Minis­teri de l’Inte­rior la va pro­hi­bir.

Amb una taxa d’atur que creix a nivells del 2013 el pri­mer tri­mes­tre i vore­jant els 100.000 expe­di­ents de regu­lació tem­po­ral d’ocu­pació (ERTO), les clàssi­ques deman­des per dero­gar la reforma labo­ral s’hi afe­gei­xen amb “urgència” la neces­si­tat d’exe­cu­tar un pla de “rein­dus­tri­a­lit­zació” del tei­xit pro­duc­tiu per garan­tir béns bàsics que no depen­guin de grans pla­ta­for­mes exter­nes que han pri­o­rit­zat la mà d’obra barata. Con­si­de­ren que aquest model poten­ciat amb la glo­ba­lit­zació “ha sigut un fracàs” dei­xant sense abas­ti­ment els ser­veis públics, com s’ha vist amb el mate­rial sani­tari.

En el pacte naci­o­nal que pro­po­sen a patro­nals i govern, un dels punts fona­men­tals serà la neces­si­tat d’impul­sar una reforma del model impo­si­tiu apli­cat els dar­rers deu anys de crisi que ha bene­fi­ciat les empre­ses amb guanys amb rebai­xes de més d’un 15% de l’impost de soci­e­tats. Segons CCOO s’ingres­sen 70.000 mili­ons menys que la resta de països de la UE, el que sig­ni­fica reduir en dos punts la capa­ci­tat de recap­tació. Uns diners que veuen bàsics per a la recu­pe­ració pública dels sec­tors edu­ca­tiu, sani­tari o soci­o­sa­ni­tari, exem­pli­fi­cant-ho amb el de les residències per posar fi a “la mer­can­ti­lit­zació de les cures a la gent gran”, diu Pac­heco.

A les admi­nis­tra­ci­ons, també a l’euro­pea, els dei­xen clar que “aquesta vegada els tre­ba­lla­dors no paga­ran la crisi” i els exi­gei­xen que injec­tin liqui­di­tat a les empre­ses i, en el cas de Gene­ra­li­tat i govern espa­nyol, que “coor­di­nin les aju­des” a la gent sense ingres­sos “en una única fines­treta”, expli­cava el secre­tari gene­ral de la UGT, Camil Ros. Hi afe­gia que s’hau­ria d’apro­var imme­di­a­ta­ment l’ingrés mínim vital de l’Estat i que la renda garan­tida de ciu­ta­da­nia fos “efec­tiva”. El govern català va apro­var dimarts el regla­ment de la llei del 2017 i asse­gura que des de l’1 d’abril la pres­tació ha entrat en la quarta i última fase d’implan­tació amb un incre­ment de la quan­tia fins al 100% de l’indi­ca­dor de renda de suficiència (IRSC). Actu­al­ment 127.711 per­so­nes se’n bene­fi­cien.

En mol­tes de les rei­vin­di­ca­ci­ons hi coin­ci­deix La Inter­sin­di­cal-CSC, mal­grat ser crítics amb el paper que han desen­vo­lu­pat els sin­di­cats tra­di­ci­o­nals. El secre­tari gene­ral, Car­les Sas­tre, deia en una xer­rada que el capi­ta­lisme exclo­ent entri en crisi, però que es poden tro­bar for­mes de pro­ducció més res­pec­tu­o­ses amb el medi ambi­ent i els recur­sos natu­rals. Com a essen­ci­als en la nego­ci­ació a Cata­lu­nya, creu que s’han d’“afi­nar ins­tru­ments de regu­lació i con­trol a les empre­ses” com la Ins­pecció de Tre­ball, jut­jats soci­als o salut i pre­venció de ris­cos.

LES XIFRES

700.000
persones
ha atès CCOO del 13 de març al 20 d’abril per temes derivats de la Covid-19.
70.000
delegats
són la representació sindical que falta a les empreses catalanes.

L’organització sindical, l’aposta contra la crisi

Les gairebé set setmanes que fa que dura l’estat d’alarma per la pandèmia han suposat per als sindicats un volum de feina, com també ha passat en associacions empresarials, patronals o gremis, per posar alguns exemples, que ha sobrepassat l’estrictament destinada als afiliats. En el manifest conjunt dels dos principals sindicats pel Primer de Maig reivindiquen el seu paper i la responsabilitat que tenen “com a agents socials al servei de la ciutadania”. També fan una crida als sindicats d’arreu del món per treballar conjuntament perquè els treballadors “no volem pagar de nou la factura de la crisi econòmica”.

CCOO mostrava en l’assemblea de dimecres que havia atès des del 13 de març fins al 20 d’abril 700.000 persones i assessorament individual i gratuït a través de 15.616 consultes telefòniques i 9.027 en línia, intervenint en qüestions de salut laboral a 722 empreses.

Des de la Intersindical-CSC, amb menys estructura, també admetien que estan fent hores extraordinàries per atendre totes les consultes que els arriben en un país on l’afiliació sindical “arriba només al 12%” de la població i on calculen que falten entre 60.000 i 70.000 delegats a les empreses, explica Núria Ferrandis, secretaria de coordinació interna. Això provoca que moltes empreses en situacions com aquesta “tirin pel dret”. Ferrandis lamenta que les normatives d’acció sindical, que són del 1978, afavoreixin els pactes cap als sindicats majoritaris que, tot i no tenir representació a les empreses, ho “negocien junt amb les patronals i afavoreixen els interessos de les empreses.

Però si bé les consultes han augmentat als sindicats, paradoxalment la direcció i el comitè de la UGT van tancar dimecres un acord sobre un ERTO per causes objectives que afectarà 119 persones d’una total de 244 treballadors,i que es prolongarà fins a final de juny. No afectarà, però, els treballadors que donen resposta a les consultes sobre la Covid-19. La Confederació General de Treballadors (CGT) va denunciar a Inspecció de Treball aquest ERTO per “frau a la Seguretat Social” en considerar que no es pot al·legar una baixada d’ingressos ni d’activitat pel coronavirus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia