Ferran Caudet
Autor del llibre Economía Humana: Intuición, Liderazgo y Prosperidad
“L’economia humana pot transformar Wall Street”
Volem catalitzar processos que posin l’ésser humà al centre. Una economia que es basi en l’escolta i la interdependència
Hi ha directius, inversors, líders que comencen a qüestionar-se si el que fan té sentit, si contribueix o destrueix
La competitivitat i la maximització del benefici han portat a una acumulació de riquesa neuròtica
Els humans no som recursos sinó que som fonts de creativitat, de cooperació i de sentit
A Sabadell presentarem un bloc d’habitatges humà que trenca el que coneixem fins ara
Ferran Caudet s’ha marcat l’ambiciós objectiu de transformar el paradigma de l’economia cap a fórmules més humanes, que no estiguin centrades en la maximització del benefici. Creu que assolir-ho és possible i ens ho explica de manera didàctica en aquesta entrevista.
Què és Economia Humana i com es diferencia del capitalisme conscient o l’economia del bé comú?
No és un model tancat ni una ideologia. És un ecosistema obert i viu, legalment una associació, però una comunitat de pràctica. Més enllà d’ideologies i més enllà de models, diguem, limitants, som una proposta oberta. Des de l’associació ens dediquem a la formació, consultoria i desenvolupament de metodologies per a la gestió d’intangibles. La nostra especialitat és posar consciència al món econòmic. Volem catalitzar processos que posin l’ésser humà al centre, en empreses, institucions i territoris. I això ho fem a partir d’un itinerari de transformació que hem testat i sistematitzat.
En què consisteix aquest itinerari de transformació?
Té quatre fases: desprogramació, cocreació, integració i catalització. La desprogramació implica qüestionar creences i estructures que hem naturalitzat però que ens limiten. Després, la cocreació permet generar noves pràctiques en xarxa. La integració consolida aprenentatges i, finalment, la catalització és l’impacte conscient en el nostre entorn. Aquest itinerari és aplicable tant a persones com a organitzacions o fins i tot territoris.
Expliqui’ns què és exactament desprogramar, què s’ha de desprogramar?
Sobretot la idea que el món funciona com funciona i no pot ser d’altra manera. Hem assumit com a natural la supremacia del rendiment econòmic sobre la qualitat de vida, la lògica de l’explotació de l’ésser humà –que ve d’una interpretació interessada de la lluita de les espècies de Darwin–. Però això no és inevitable, és cultural, i com a tal es pot transformar. El primer pas és deixar de creure en els referents que ens han dut fins aquí i començar a generar-ne de nous, alineats amb el que realment necessitem com a humanitat. Estem enganxats a una manera de veure la vida que és limitant, i les elits ho aprofiten per condicionar les polítiques.
En un moment en què el nou ordre mundial tendeix més cap a l’imperi del pensament únic en allò econòmic, social i cultural, per què creu que hi pot tenir cabuda l’economia humana?
Perquè el model actual ja no funciona. Estem en un moment històric en què la maximització del benefici i la competitivitat ens han portat a una acumulació de riquesa neuròtica. Un estudi de Credit Suisse demostra que l’1% de la població concentra més recursos que el 99% restant. No és només injust, és ineficient, insostenible i, sobretot, profundament inconscient. L’economia humana proposa posar la vida al centre: no una teoria abstracta, sinó una pràctica viva, que parteix d’experiències reals i transformacions concretes. Nosaltres no volem crear una alternativa, sinó transformar Wall Street.
És realista pensar que les consciències que mouen els grans centres de poder poden transformar-se?
No estem parlant de canviar les estructures des de fora, sinó des de dins. La paraula clau aquí és consciència. Wall Street, com qualsevol altre centre de poder, està format per persones. I les persones poden transformar-se. El que passa és que el sistema està tan blindat, tan atrapat en la lògica de la maximització del benefici, que costa imaginar una altra manera de funcionar. Però aquesta altra manera existeix. I ja està passant, encara que sigui de forma discreta. Hi ha directius, inversors, líders que comencen a qüestionar-se si el que fan té sentit, si contribueix o destrueix. I quan una sola consciència es transforma, pot sembrar una onada. No volem crear una bombolla alternativa fora del sistema, com si la solució fos aïllar-se. És arriscat, sí. Però no tenim por. Perquè sabem que transformar Wall Street no vol dir fer-lo bo de cop, sinó començar a obrir esquerdes. Ésser catalitzadors, no conqueridors. No volem substituir una elit per una altra. Volem dissoldre la lògica del poder jeràrquic per una de servei col·laboratiu. Si no transformem els centres de decisió, l’alternativa serà marginal. Si ho aconseguim, tot pot canviar.
En el seu llibre hi parla de la importància del punt d’equilibri, és a dir, aquell en qualsevol transacció econòmica on totes les parts poden guanyar. Com es negocia aquest equilibri en un model econòmic com l’actual basat en la competència i la lluita per guanyar l’un sobre l’altre?
Si guanya qui ven, qui compra i la societat, és que hem arribat a un punt d’equilibri. Aquest punt no s’ha de negociar des del poder, sinó des de la consciència. És una economia que no es basa en l’astúcia ni en la pressió, sinó en l’escolta i la interdependència. Això ho hem convertit en una metodologia concreta que apliquem en empreses i organitzacions.
I com s’aplica a una empresa convencional?
Tenim exemples. Gelagri Ibérica n’és un, una empresa de verdures congelades amb seus a Navarra i Còrdova. Quan vam començar a treballar amb ells des de la consultoria d’Economia Humana, fa sis anys, facturaven uns 60 milions d’euros. Avui superen els 130. Però l’important no és la xifra, sinó com l’han aconseguit: han integrat la nostra metodologia, han aplicat la lectura quinesiològica de camp en la presa de decisions, han fet formació interna amb tot el comitè de direcció. I mantenen creixements anuals de dues xifres amb 600 treballadors. I el més important: cuiden des de la llavor fins a la distribució, passant per l’agricultor, els processats i el benestar del treballador. L’empresa hi ha posat les persones al centre.
De quina manera mesuren els intangibles que assoleix l’empresa amb l’economia humana?
Amb eines innovadores com la lectura quinesiològica del camp. El cos humà és un ordinador potentíssim i intuïtiu. Pren decisions amb molta més informació que la que processa la ment racional. A través del cos podem detectar si una decisió està alineada amb el benestar global. A més, tenim indicadors específics de prosperitat, benestar, relacions humanes, qualitat de vida... Tot això forma part del 99% de la realitat que el model actual ignora, però que té un impacte directe en els resultats tangibles.
En aquest 99%, hi entra també la relació humana dins l’empresa?
Exactament. Les empreses parlen de “recursos humans”, però nosaltres diem que els humans no som recursos. Som fonts de creativitat, de cooperació, de sentit. La gestió de la qualitat de les relacions dins una organització és clau per a la seva salut, innovació i sostenibilitat. Nosaltres ajudem les empreses a posar la persona al centre, a mesurar el que no es veu i a actuar en conseqüència.
Això implica també una nova manera de liderar?
Sens dubte. Distingim tres tipus de lideratge: egoic, transformador i catalitzador. L’egoic és el dominant actualment: control, por, jerarquia. El transformador apareix quan el líder comença a escoltar, a compartir, a fer-se preguntes. I el catalitzador és aquell que no només canvia ell mateix, sinó que genera transformacions sistèmiques. Mandela, el fa poc desaparegut José Mujica, però també moltes persones anònimes que amb coherència i compromís estan canviant organitzacions senceres.
Expliqui’ns el projecte d’habitatge sota el model d’economia humana qu
e esteu desenvolupant a Sabadell. Què té d’especial?
L’Espai Humà Sabadell és un edifici que proposa una nova manera de viure i conviure. No és només arquitectura: és consciència aplicada a la construcció. Hem reduït pisos per generar espais comuns. Les decisions s’han pres pensant en el bé comú, des de la propietària del solar —una dona que va optar per aquest projecte en lloc d’una oferta més rendible— fins a l’equip tècnic. El finançament s’ha fet sense bancs ni subvencions, amb inversors conscients que comparteixen valors. Tot el projecte ha estat testat energèticament i emocionalment per assegurar un entorn que afavoreixi el benestar. Començarà a agafar forma a partir de setembre i serà un projecte que es farà sentir.
Tenen la sensació que cada cop es troben més inversors conscients?
N’hi ha més dels que sembla. Hem creat un club d’inversors d’alta calibració, persones que volen posar els seus recursos al servei d’una transformació real. Pot semblar un oxímoron, però és una realitat creixent. El diner no és dolent en si mateix: el problema és l’ús que en fem. El repte és que el capital s’alineï amb la consciència
En la seva proposta introduïu el terme ‘transformaker’, són aquests que cita? i quin paper juguen en aquesta transformació?
Ser transformaker és viure en clau de transformació. És comprometre’t, des del teu lloc, a caminar cap a un món millor. Pot ser Mandela o Mujica, però també un petit comerç, un municipi, una persona sola. No importa la mida, sinó la consciència de caminar cap a un món millor. Tots podem ser transformadors si ens alliberem de la por, del dogma i de la inèrcia. I això és precisament el que volem catalitzar.
Catalitzar en lloc d’escalar, és això al que es refereix?
La lògica empresarial ens diu que cal escalar: créixer, expandir-se, replicar-se. Nosaltres diem que cal catalitzar: generar un impacte que transformi consciències. No volem crear una “franquícia” d’economia humana. Volem que la gent se la faci seva, des de la seva realitat. No som una marca. Som una espurna. I si aquesta espurna encén un foc en altres llocs, ja haurem fet la feina.
Té esperança d’aconseguir-ho?
Hi ha més esperança del que sembla. Malgrat el lideratge egocèntric i la tendència global cap a l’autoritarisme i la polarització, hi ha una consciència emergent, silenciosa però poderosa. La clau no és que “ens escoltin”, sinó que connectin. No som tan petits com pensem, ni ells tan poderosos com aparenten. Si el consumidor pren consciència, si el ciutadà deixa de ser passiu, tot pot canviar i triar el món que vol. El veritable poder és col·lectiu. En tenim casos recents, com les mobilitzacions al Marroc després de la pujada del pa, que va aconseguir reduir el preu dels productes.
Un gran problema de la societat en què vivim és que tot es planteja des de la polaritat?
És el lloc que alguns plantegem però el tema és transcendir la polarització ideològica i centrar-nos en la consciència. Entendre que l’ésser humà no ha vingut a aquest món a pagar factures, si no podem construir una societat més justa i cuidar el planeta, i tenim el dret de fer-ho. Necessitem altaveus per construir una societat més justa, més humana, més pròspera. No és una crida a promocionar Economia Humana. He après que la creativitat de l’ésser humà és il·limitada. Que el possible és més ric que el real, com diu el Nobel Prigogine. I que, quan t’alliberes dels condicionaments, comença una altra vida. Una vida més plena, més coherent, més serena. No tenim por, ni pressa. Sabem què fem, sabem per què ho fem, i això ens dona pau.
Perfil
El catalitzador de l’economia
Nascut a Estivella (País Valencià) l’any 1966, Ferran Caudet no encaixa fàcilment en cap etiqueta. Autodidacte, i pioner d’un pensament econòmic que va més enllà del benefici a curt termini, ha forjat un camí professional basat en la innovació social, el lideratge conscient i la regeneració empresarial. És CEO i fundador d’Economia Humana, un ecosistema d’innovació que proposa models per “transcendir la mentalitat d’escassetat” i activar una prosperitat autèntica, sostenible i transformadora. La seva trajectòria té un fil conductor: la recerca d’una economia amb sentit. Des dels seus inicis com a realitzador de documentals per a mitjans com Canal Plus o TVV, Caudet va desenvolupar una mirada crítica i compromesa amb les transformacions socials. Més endavant, amb la fundació de diverses agències de comunicació i projectes editorials com ara Valencia Sostenible y Creativa, va començar a donar forma a un discurs alternatiu, cada cop més clarament enfocat a transformar l’economia des de dins.
L’any 2015 dona forma a aquesta aposta amb la creació d’Economia Humana. Un ecosistema, com ell diu, al centre del qual hi ha eines com la lectura kinesiològica de camp o els anomenats “punts d’equilibri”, però sobretot una convicció profunda: que la intuïció, ben gestionada, pot esdevenir una brúixola poderosa per al lideratge i la presa de decisions. La seva visió ha arrelat també en l’àmbit acadèmic. Ha presentat ponències en congressos internacionals a Mèxic i l’Argentina i recentment ha publicat el llibre Economía Humana: intuición, liderazgo y prosperidad.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.