Judit Bort Roig
professora de la facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic i investigadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF)
“El teletreball ens porta a un sedentarisme més nociu”
“Treballant en remot, la jornada laboral augmenta de vint minuts a mitja hora més que a l’oficina i, el que és pitjor, es fan menys aturades”
“La salut musculoesquelètica és la gran perjudicada del comportament sedentari que el treballador té quan fa feina a casa”
L’entorn social és clau: la relació amb els companys dona oportunitats per moure’s de la cadira
Hem desenvolupat una polsera que vibra i proposa activitats perquè el treballador s’aixequi de la cadira
Les empreses que tenen protocols sobre sedentarisme posen el focus en l’ergonomia
Ara volem incorporar la IA per adaptar les pautes al context i les necessitats de cada usuari
Judit Bort Roig, professora de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic, ha liderat un grup d’investigadors europeus que ha estudiat el comportament sedentari dels teletreballadors. Ha vist que a casa la tendència és estar més temps assegut i durant períodes més llargs, perquè hi ha menys interrupcions, i aquest patró és poc saludable. El projecte de recerca Click2Move també ha desenvolupat unes eines tecnològiques per modificar aquests hàbits, amb bons resultats, però han detectat que la principal barrera del canvi és la falta de consciència del problema.
Què diu l’Organització Mundial de la Salut respecte a l’activitat física que una persona adulta ha de fer per estar bé?
L’OMS diu que, per obtenir beneficis, un adult ha de dedicar almenys 150 minuts a activitat física moderada a la setmana o 75 minuts a activitat física vigorosa, o una combinació de totes dues, a més d’un treball de força de dos dies a la setmana. Estem parlant d’almenys 30 minuts diaris d’activitat física moderada. A partir d’aquí, “more is better than some, but some is better than none”, que és el lema de l’OMS. És a dir, que fer alguna cosa, per poca que sigui, és més que no fer res.
D’entrada, no semblen unes fites massa difícils d’aconseguir.
No ho sembla, però cap al 30% de la població no arriba al mínim, tot i que estem parlant d’activitat física moderada, el que podria suposar anar de casa a la feina caminant, per exemple.
Per no parlar de si quan arribes a la feina has d’estar molta estona assegut.
Correcte. Fa uns anys el focus estava en la recomanació de fer exercici físic. Però en els últims quinze anys l’evidència científica ha demostrat que no és només important l’activitat física que fas, sinó també ho és allò que fas al llarg de la resta del dia. Si tens una feina d’oficina i treballes davant un ordinador, com ho fa gran part de la població, pots arribar passar-te deu hores fàcilment en posició inactiva.
El sedentarisme associat a la feina pot ser més transcendent que l’activitat física que facis abans o després?
Ho és. D’entrada, un aclariment: sovint es confon sedentarisme amb inactivitat, i no és el mateix. Inactivitat física és no aconseguir les recomanacions que ens diu l’OMS: si no faig aquests 150 minuts d’activitats físiques setmanals, es considera que soc una persona inactiva. Però això no té res a veure amb ser sedentari: una persona que té un comportament sedentari és aquella que es pot passar deu hores o més asseguda al llarg del dia. Tot i que se segueix recomanant que la gent faci activitat en el seu temps de lleure, ara s’ha vist que és crític allò que passa en els altres tres àmbits de la nostra vida: a la feina, en el transport i a casa. I s’ha descobert que costa molt influir en un canvi d’hàbits a la feina, que ha passat a ser un àmbit transcendental per a la nostra salut.
En quin sentit?
S’ha observat que no només és important el còmput total de temps que un treballador es passa assegut, sinó també quin és el patró sedentari. Dues persones que es passin el mateix nombre d’hores assegudes davant l’ordinador poden tenir patrons diferents, i això té efectes sobre la salut igualment diferents. No és el mateix passar llargs períodes a la cadira, de dues o tres hores sense interrupció, que fer sitting breaks, és a dir, anar trencant aquest temps assegut. L’impacte negatiu per a la salut, en el primer cas, és més elevat. Per tant, llargs períodes de temps asseguts estan associats a un pitjor hàbit, i canviar aquest patró no és fàcil.
De quins efectes negatius parlem?
Hi ha diferents patologies que estan associades a una millor o a una pitjor relació amb els paràmetres de salut, com per exemple, d’entrada, la salut musculoesquelètica: mantenir posicions immòbils pot suposar un estrès de càrrega en certes parts del cos, com per exemple la zona lumbar o la cervical. Hem vist que el comportament sedentari que tenim a casa quan teletreballem té una influència molt més gran sobre la salut musculoesquelètica que la que tenim a l’oficina. Però, més enllà d’això, també s’ha vist que el comportament sedentari està associat a altres malalties cròniques, com poden ser les cardiovasculars, fins i tot alguns càncers, sobretot el de pròstata i el de mama, i la diabetis.
Càncer?
Els mecanismes encara no estan ben estudiats, però el fet d’estar assegut provoca una inactivitat metabòlica que afectaria negativament.
Les noves tecnologies ens han fet més sedentaris?
Des de la revolució industrial els canvis en els patrons laborals han estat dràstics. Però, si ens centrem en els últims anys, des de la covid hi ha hagut un canvi de paradigma amb el teletreball, perquè una persona pot passar-se dies sense haver de sortir de casa, fins i tot pot comprar des de casa i fer que li portin la compra a casa.
Estem parlant de salut física, però això també té conseqüències mentals evidents.
L’aïllament social que suposa el teletreball també té un impacte important en el benestar dels treballadors i la seva salut mental. Ara estem preparant una proposta de projecte, una evolució del Click2Move, per veure l’impacte del teletreball en la salut mental.
Tornant a la salut física, aixecar-se de la cadira quan ets a casa hauria de ser més fàcil?
Hem monitoritzat el comportament de 163 teletreballadors de quatre estats europeus: Irlanda, els Països Baixos, Eslovènia i Espanya, el 80% dels quals treballen a casa entre dos i quatre dies. I el que ens diuen les dades és que a casa estem asseguts més temps, molt més temps; l’horari laboral s’allarga entre vint minuts i mitja hora, i fem menys aturades. Ara justament estem fent entrevistes més qualitatives, buscant interpretar tot aquest fenomen, però l’explicació seria que l’entorn social és un dels principals factors que influeixen en el patró de sedentarisme, perquè la relació amb els companys dona oportunitats per moure’s de la cadira. Per contra, quan ets a casa i ningú et molesta, pots anar fent i no ets conscient de tot el temps que fa que estàs assegut. D’altra banda, hi ha condicionants culturals, d’una certa desconfiança, que genera en alguns treballadors la necessitat de demostrar que no s’escaquegen i no s’aixequen per por de rebre un missatge i no poder respondre a l’instant. Després, és cert que en feines flexibles pots aprofitar mentre treballes per fer la bugada o el menjar, però quanta estona allargues després la teva jornada?
Heu mostrat els resultats als treballadors? Què us han dit?
Quan vas al gimnàs tens plena consciència del temps que hi has dedicat i la tasca que has fet. En canvi, l’activitat que fas en l’horari laboral és molt més difícil de percebre. L’estona que estàs assegut, les vegades que t’has aixecat..., tota aquesta informació és molt complicada de retenir. Aleshores, quan algú que t’ha estat monitoritzant t’ensenya els registres, llavors és quan salten les alarmes i realment prens consciència.
I augmentar la conscienciació és clau per poder canviar les coses, oi?
Sí, cal conscienciar primer els treballadors que necessiten fer uns descansos per salut, però també per millorar la concentració i el rendiment. En paral·lel cal abordar canvis més culturals sobre qüestions de fons, com ara què és ser un bon treballador. Pensem que ho és qui menys es mou de la cadira, però és tot el contrari. Fa uns anys, en un altre treball de recerca més qualitatiu, els treballadors al·legaven com a motius per no aixecar-se no tenir una justificació, com sí que la pot tenir el fumador. És el presencialisme, que amb el teletreball l’hem portat a casa.
Ara ja tenim l’excusa per saltar de la cadira, però com ho fem?
La tecnologia és clau, perquè ens ajuda a la monitorització del temps real de l’activitat, però també ens ajuda a implementar les estratègies cap a uns millors hàbits de vida. El projecte Click2Move ha treballat durant tres anys en una intervenció cocreada entre experts, empresaris, responsables de riscos laborals i investigadors. Hem desenvolupat una polsera que registra l’activitat en temps real. Llavors, a cada hora d’inactivitat, la polsera vibra i l’usuari rep un missatge que li fa notar que ha estat una hora sense moure’s i li proposa una activitat per fer en un espai reduït. Lògicament, és prorrogable.
La tecnologia també pot ajudar a combatre l’aïllament?
Tenim cada cop més eines. Els telèfons mòbils, amb tots els sistemes integrals que poden tenir ara, inclús la intel·ligència artificial, ens poden ajudar a estar més connectats i a entendre quina necessitat té cada individu en cada moment. Vull dir que podem tenir més informació del context de cada persona i veure maneres de connectar-la, de posar-la en relació amb la comunitat.
Creu que les empreses que han implantat el treball híbrid tenen en compte la salut dels seus treballadors des d’aquesta perspectiva?
Sí que és veritat que algunes empreses, sobretot les més grans, que tenen més recursos per a la prevenció de riscos laborals, s’hi han posat, en el que és establir protocols per prevenir trastorns associats al sedentarisme, però molt enfocats en l’ergonomia. En canvi, sobre el temps que el treballador està assegut, l’empresa té una actitud més de control, o almenys aquesta és la percepció que té el treballador, que pensa que està supervisat.
El dispositiu de Click2Move va més enllà de la recerca? El poden adoptar les empreses?
El Click2Move és aplicable, està disponible al lloc web (click2moveproject.com) perquè qualsevol empresa que vulgui el pugui implementar, però jo crec que és una iniciativa com poden ser moltes altres que ens demostren que s’ha de fer alguna cosa per tal de reduir i trencar el temps assegut dels treballadors, especialment dels teletreballadors, perquè l’evidència ens diu i les dades ens demostren que això empitjora no només la salut del treballador sinó també el rendiment.
Cap a on anirà ara la recerca?
En la línia de millorar aquesta tecnologia incorporant intel·ligència artificial. No és només important conèixer l’activitat que realitza un individu i fer unes propostes sobre uns patrons estàndards, sinó entendre el context de la persona i preveure patrons per tal d’establir pautes diferents adaptades al context i les necessitats de cada usuari. De cara a l’empresa, cal fer campanyes de conscienciació.
El perfil
De l’esport a la promoció de l’activitat física en l’entorn laboral
L’entrevista té lloc a la facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna URL de Barcelona, on Judit Bort imparteix classes als alumnes d’un màster. Explica que s’hi ha desplaçat des de Vic, on viu, en bus i després ha caminat mitja hora fins a arribar a l’aula: “Ja ha complert amb les recomanacions de l’OMS!”, pensa el periodista, que no sap el que l’espera. Som a la planta inferior de l’edifici, seiem i comencem la conversa, però al cap d’una estona té lloc una estranya processó de persones amb pilotes de fitnes i ens hem de mudar perquè s’hi farà una activitat. Buscant una sala disponible per reprendre la conversa, pugem a la primera planta (per les escales), després a la segona, a la tercera i acabem en un espai tranquil del pis superior. El periodista no pot evitar pensar que ha estat premeditat i que tot era part d’un pla per interrompre el sedentarisme de l’entrevista amb un exercici vigorós.
Judit Bort Roig va estudiar CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) a la Universitat de Vic i es va especialitzar en l’àmbit de la promoció de la salut. Explica que li va sortir l’oportunitat de participar en un projecte de promoció de l’activitat física en l’entorn laboral amb feines d’oficina a la UVic i “això va ser la llavor de tot el que ha vingut després”, diu. El 2015 va llegir la seva tesi doctoral sobre salut laboral i activitat física i el 2020, arran de la pandèmia i el boom del teletreball, va detectar la necessitat d’estudiar el fenomen. En aquest sentit, ha liderat el projecte paneuropeu Click2Move, que vol despertar consciències sobre els problemes de salut derivats del sedentarisme a la feina, sobretot en el teletreball, i crear un marc d’actuacions per afavorir un canvi positiu. El projecte s’ha desenvolupat entre el juny del 2022 i el maig del 2025 i la previsió és que hi haurà una segona part.
Actualment és professora de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic i és membre del grup de recerca en Esport i Activitat Física (Greaf).
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.