Quim Daroca
Fundador de Devir Iberia
“Seguint l’èxit dels jocs de taula, ara editarem còmics”
“La literatura fantàstica i la ciència-ficció són territoris culturals que estan molt lligats al tipus de distribució que tenim nosaltres”
“Actualment tenim capacitat de distribució per a llibres propis, per a llicències i per a editorials independents”
El joc de taula és un dels sectors amb més capacitat de creixement dins la indústria cultural
Venem dos milions de jocs i només al mercat espanyol facturarem 20 milions d’euros
El nostre sector ha deixat de ser contracultural i ha passat a ser ‘mainstream’
Des de fa un quart de segle, la catalana Devir Iberia ha estat una de les grans impulsores de la revolució del joc de taula modern en el mercat de parla hispana. Mentre el sector passava d’un model estacional centrat en la joguina de Nadal a un consum cultural sostingut i cada cop més adult, l’editorial fundada per Quim Dorca i altres socis internacionals, amb seu a Barcelona i branques a tota l’Amèrica Llatina, ha consolidat una xarxa que edita, tradueix i distribueix, i també contribueix activament a transformar els imaginaris col·lectius al voltant del joc.
Les dades del sector són clares: el mercat global de jocs de taula ha passat de generar 9.000 milions de dòlars el 2018 a 14.000 milions el 2023, amb una previsió de 30.000 milions el 2030. Com interpreteu aquest creixement?
És una reacció cultural a l’excés de virtualitat. El joc de taula ofereix una experiència pausada, tangible i relacional. Estem vivint una edat d’or. A més, el desenvolupament del sector i la seva cadena de valor ha anat acompanyat d’una millora substancial del disseny, de la narrativa i de la producció. Ja no es tracta només de jugar: es tracta de viure una experiència estètica, emocional i intel·lectual. Aquesta suma d’elements fa que el joc de taula competeixi no només amb altres formes d’oci, sinó que s’erigeixi en una alternativa cultural de primer ordre.
Com hi ha contribuït l’èxit de les plataformes de micromecenatge com Kickstarter i la creixent professionalització dels autors en el sector?
Crec que vivim un moment d’hibridació. D’una banda, és cert que el micromecenatge ha capgirat les regles del joc: avui un bon projecte pot arribar directament al públic i aconseguir finançament abans fins i tot d’entrar en el circuit tradicional. Però això no substitueix les editorials, sinó que les obliga a evolucionar. Les editorials com Devir aportem molta experiència en la selecció, edició, adaptació i distribució dels jocs, a més de l’accés a un catàleg internacional i la capacitat de consolidar títols al llarg dels anys. Ara bé, aquesta nova realitat sí que fragmenta la cadena de valor i multiplica les veus. El fet que avui hi hagi més de 200 autors en el nostre catàleg és una mostra d’aquesta diversitat. El que està canviant és que el jugador no només consumeix jocs, sinó que forma part d’una comunitat crítica, creativa i global. I això fa que la manera de publicar i de comunicar hagi de ser molt més transparent, col·laborativa i compromesa amb el que el joc representa culturalment.
S’ha parlat molt del valor simbòlic dels jocs de taula, però quin és avui el seu valor estratègic dins la indústria cultural i de l’entreteniment?
El joc de taula és un dels sectors amb més capacitat de creixement dins la indústria cultural. El seu valor estratègic deriva, entre altres coses, de la seva capacitat per combinar producció física, propietat intel·lectual, comunitat i internacionalització. Cada joc pot derivar en expansions, traduccions, adaptacions digitals, marxandatge, etc. Això el converteix en un actiu econòmic molt rendible. A més, el joc té un alt valor afegit pel seu component educatiu i formatiu, cosa que amplia el seu mercat més enllà del pur entreteniment. És una eina que cada cop interessa més a escoles, biblioteques, serveis socials i institucions públiques, cosa que multiplica les seves aplicacions i el consolida com un sector estratègic dins de l’economia del coneixement.
Devir Iberia, però, va néixer en un altre context en què el joc de taula era encara una activitat marginal per al gran públic.
La vam crear fa 25 anys amb una missió molt concreta: professionalitzar la distribució de jocs de cartes col·leccionables com ara Magic i Pokémon a l’Estat. Llavors, aquests productes tenien una demanda brutal: sortien de les botigues tan ràpid com hi arribaven. Era com imprimir diners. Però aviat vam ser conscients que basar tot el negoci en una llicència era un risc estratègic. I per això vam decidir apostar des del primer dia pel joc de taula. La idea era obrir una segona pota: publicar jocs sota llicència.
Com va ser aquell pas cap al joc de taula, en un mercat dominat per la joguina tradicional?
Va ser un canvi lent i contra corrent. L’any 2000 vam treure El Senyor dels Anells de Reiner Knizia i aleshores en vam vendre 20.000 unitats, que per a nosaltres era molt, però era un únic producte. Després van arribar Catan i Carcassonne. Durant anys editàvem dos o tres jocs nous a l’any i veníem entre 4.000 i 6.000 unitats per títol. El problema és que havíem d’educar el mercat. A l’Estat espanyol, la cultura del joc era la del “burro grande, ande o no ande”. Jocs de grans marques, amb uns pressupostos de màrqueting i publicitat per televisió molt elevats, que es venien pràcticament en campanyes nadalenques. Nosaltres veníem jocs com si fossin llibres, amb un flux sostingut i una lògica completament diferent. Ens deien bojos.
Amb el temps, però, heu vist com el sector canviava radicalment. Quina és la situació actual en el mercat de jocs de taula?
Doncs avui traiem uns 70 jocs l’any, i després de la compra de Maldito Games potser en traurem fins a 100. L’any 2012 vàrem vendre 120.000 jocs. El 2022, 1,2 milions. I aquest any probablement arribarem als dos milions. I una part molt important d’aquest creixement ve de l’Amèrica Llatina. Ara mateix, per cada 100 jocs que venem a Espanya, 75 es venen a l’Amèrica Llatina. Tenim delegacions a Mèxic, Colòmbia, l’Argentina, Xile, el Brasil, Portugal, Itàlia i els Estats Units. I des de Barcelona gestionem bona part de les operacions internacionals.
Quines han estat les claus d’aquest creixement internacional?
Una de les primeres decisions va ser obrir Devir Estats Units per abastir l’Amèrica Llatina. Més endavant vam establir delegacions locals, començant per Xile, Mèxic, Colòmbia i l’Argentina. Durant la crisi del 2008 vam perdre la llicència de Pokémon a Espanya, però la vam mantenir a l’Amèrica Llatina. I, tot i les dificultats, vam seguir invertint en creixement allà. Avui l’Amèrica Llatina és clau per a nosaltres. Però també cal dir que aquest èxit s’explica per un canvi global: ara existeix una comunitat internacional de jugadors que pot arribar als 150 milions, connectada per internet, que permet que una editorial petita pugui tenir impacte global amb inversions relativament modestes.
Podríem dir que una activitat analògica per excel·lència ha fet eclosió gràcies al món digital?
L’impacte ha estat profund. Abans, per donar a conèixer un joc, havies de fer publicitat per televisió, que tenia una exigència pressupostària elevadíssima. Només El Corte Inglés venia el 40% dels jocs de taula de tot l’Estat. Ara, en canvi, et pots dirigir directament a milions de persones a través de plataformes com BoardGameGeek o revistes especialitzades com ICv2 o Spielbox. Les xarxes socials i la prescripció de la comunitat s’han convertit en fonamentals. Això també ha fet que el joc esdevingui un producte molt més cultural que no pas una joguina estacional. La gent busca experiències, narratives, interacció. A més, cada cop són més bons i estan més ben dissenyats i adaptats a la societat de la interrupció, és a dir, són més ràpids de jugar i estan més ben explicats.
El desembre passat vau adquirir l’editorial Maldito, un dels vostres principals competidors en el mercat estatal. No ha estat la primera adquisició; ja en vau comprar una altra anteriorment. Estudieu alguna nova incorporació?
Nosaltres no aspiràvem a créixer amb aquest model, però ens han vingut a buscar i hem acceptat les compres. Primer vam incorporar Homolúdicos, un petit editor català que va decidir tancar l’any 2014 i anar-se’n a voltar pel món. I, després, a finals del 2024, vam comprar Maldito Games, una editorial de Sevilla amb un catàleg de 1.000 títols i una facturació de 9 milions. Era un gran competidor, orientat més al mercat especialitzat, mentre que nosaltres treballem molt més el mass market. La seva incorporació ens ha permès diversificar. Tot i això, no tenim una estratègia agressiva de creixement per adquisició, tret que hi hagi sinergies molt clares.
També exploreu altres sectors culturals com el còmic i la literatura fantàstica?
És un interès personal i estratègic, perquè tant el còmic com la literatura fantàstica i la ciència-ficció són territoris culturals que estan molt lligats al tipus de distribució que tenim nosaltres. A Mèxic ja estem editant manga, i estem explorant el mercat, i a Portugal tenim línia de còmic. Ens agradaria fer-ho també a l’Estat espanyol.
A través d’adquisicions?
O a través d’adquisicions o a través de llicències que quedin lliures.
Ja vau intentar editar còmic en els inicis de Devir. Per què ara?
Sí, ho vam intentar als inicis; el que passa és que nosaltres no teníem capacitat de distribuir directament. I ara, sí. I si has de dependre de les distribuïdores a les llibreries catalanes, estàs mort. Perquè és un sector molt restrictiu. N’hi ha poques i tenen massa oferta. És un camp en què jo crec que s’ha de fer alguna cosa perquè funcioni millor. Ara estem més preparats per distribuir, i a més el sector del còmic viu també una etapa d’eclosió. Creiem que un moviment natural és oferir als editors independents que distribueixin a través nostre.
Dissenyeu jocs propis, un dels quals situat entre els 100 millors del món. Què us aporten?
The White Castle, que figura en el top 100 mundial de BoardGameGeek, és nostre. També El Monstre de Colors, basat en els llibres d’Anna Llenas, amb unes 350.000 unitats venudes. Tenim una política molt clara de traduccions al català: un 20% dels títols que llancem cada any tenen versió en català. Hem estat pioners en això. Catan en català el vam publicar el 2010, quan ningú més ho feia.
Quina és la vostra plantilla actual i com distribuïu els equips?
En total, superem els 300 treballadors. A Devir Iberia, a Barcelona, som unes 30 persones. El CEO viu a Portugal, però tant jo com el director editorial i el responsable de comunicació som aquí. En cada delegació hi ha equips propis, amb molt coneixement del mercat local.
En molts sectors la pandèmia va ser un punt d’inflexió. Els jocs de taula van ajudar moltes famílies a passar millor el temps de confinament. Us va fer vendre més?
Va ser un catalitzador. Ja veníem molt, el mercat creixia un 30% anual, però el confinament va fer que la gent jugués al que havia comprat. I es va adonar que el joc no era una alternativa de pantalla, sinó una experiència relacional analògica. Sempre diem que nosaltres no venem medicina, però el joc n’és una. Cura l’aïllament, fomenta la conversa, la cooperació, la complicitat.
També hi ha hagut un canvi profund en el perfil del jugador. Ja no és una cosa d’infants.
Ha estat un canvi social. Abans el joc era infantil o de freakies. Avui és intergeneracional i paritari. L’entrada de la dona ha estat clau. El joc de rol, per exemple, és ara una de les activitats on hi ha més dones. I això canvia l’estil de joc: més narratiu, més profund. El nostre sector ha deixat de ser contracultural i ha passat a ser mainstream. El 2002 discutíem a Devir si érem nerds o no, i mirem la cartellera: Senyor dels Anells, Harry Potter, Marvel... tot era cultura geek.
Perfil
Tres dècades en el món dels jocs
Segons dades de Statista, el mercat global de jocs de taula es preveu que generi 22.000 milions el 2027. Hi ha un boom sostingut, amb taxes de creixement anuals de dos dígits. A l’Estat espanyol, el sector també ha crescut notablement: segons Devir, el mercat espanyol podria ser a prop dels 150 milions d’euros anuals si hi comptem jocs familiars, experts, infantils i party games. A més, la penetració a les llars ha augmentat: cada cop hi ha més famílies que tenen una petita ludoteca a casa. Devir Iberia té una responsabilitat en aquesta edat d’or del sector, i el seu fundador, Quim Dorca, fa més de tres dècades que treballa amb una idea fixa al cap: els jocs poden ser cultura. I no cultura en un sentit decoratiu, sinó cultura transformadora, viva, capaç de canviar hàbits, refer imaginaris i fer comunitat. Quan avui dia molts parlen del boom dels jocs de taula amb naturalitat, Dorca recorda amb lucidesa aquells primers anys en què aquesta fe semblava més un acte de resistència que una aposta empresarial.
La seva trajectòria, extensa i polièdrica, arrenca l’any 1989. Ha estat editor, traductor, distribuïdor i promotor. Abans de fundar Devir, va passar per Jocs Borràs, va ser el productor de Dungeons & Dragons al mercat espanyol i va portar el màrqueting de diversos jocs de cartes col·leccionables a Planeta. També va organitzar la mítica fira Gen Con a Barcelona entre el 1994 i el 1996. Devir va començar a editar jocs en català quan ningú ho feia i avui continuen amb aquest compromís. Aquesta mirada àmplia i transnacional li va permetre detectar que a Europa hi havia una revolució en marxa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.