Rodríguez Zapatero no té cap Kohl ni Mitterrand com tenia González

Una part impor­tant de la premsa inter­na­ci­o­nal i de la política euro­pea segueix cri­ti­cant el pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, i posant en dubte la seva capa­ci­tat com a líder de torn i rota­tori euro­peu. Demà, dime­cres, tindrà l'opor­tu­ni­tat de pre­sen­tar els seus plans davant el Par­la­ment Euro­peu i els voldrà convèncer de tot el con­trari. No li serà fàcil, perquè des de fa temps els con­ser­va­dors euro­peus estan en pugna amb els soci­a­lis­tes. D'altra banda, els soci­a­lis­tes euro­peus, amb un pes molt des­ta­cat dels fran­ce­sos, ara estan en crisi i tam­poc s'han pre­o­cu­pat que Rodríguez Zapa­tero pugui tenir un espai més lluït en la seva pre­sidència euro­pea. Val a dir que el francès François Mit­ter­rand va ser clau per als res­pec­tius lluïments de Felipe González en la política euro­pea. Com ho va ser l'ale­many Hel­mut Kohl, que, tot i ser un polític con­ser­va­dor i allu­nyat del soci­a­lisme de González, va donar ales­ho­res el seu impor­tant vis­ti­plau perquè l'Estat espa­nyol rebés d'Europa els sem­pre agraïts diners dels fons de cohesió. Ara, Rodríguez Zapa­tero no té amics com Kohl o Mit­ter­rand i s'haurà de bus­car la vida com pugui i rebent con­sells de tots els seus socis comu­ni­ta­ris, que estan més pen­dents dels nous òrgans euro­peus que no pas dels movi­ments que Rodríguez Zapa­tero pugui fer fins al pròxim mes de juny.

És tota una incògnita saber quins argu­ments exhi­birà demà el pre­si­dent del govern espa­nyol a la cam­bra euro­pea per convèncer uns grups par­la­men­ta­ris que en els dar­rers temps només veuen i saben com aug­menta la taxa de l'atur, en relació amb la resta d'Europa, a l'Estat espa­nyol.

Rodríguez Zapa­tero ara mateix té al seu favor que juga amb un calen­dari elec­to­ral que el bene­fi­cia: queda temps fins a les elec­ci­ons gene­rals (el 2012) i tot el que pugui pas­sar en aquest semes­tre euro­peu pot tenir menys importància. Menys el que seran per a ell els termòmetres elec­to­rals de les elec­ci­ons cata­la­nes i d'Anda­lu­sia. Pre­ci­sa­ment, s'han dis­pa­rat les alar­mes del PSOE amb les enques­tes d'Anda­lu­sia, on per pri­mer cop el PP supera en intenció de vot el PSOE. Va ser Alfonso Guerra qui va dir que el PSOE d'Anda­lu­sia era per als anda­lu­sos com la Giralda de Sevi­lla, «into­ca­ble». Poca gràcia li haurà fet veure com el pre­si­dent de la Junta, Juan Anto­nio Griñán, no acaba de fun­ci­o­nar. Menys fe té en el fet que Mon­ti­lla pugui gua­nyar a Cata­lu­nya per majo­ria abso­luta, encara que caldrà veure la reacció de Zapa­tero sobre la sentència de l'Esta­tut al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que sor­tirà la set­mana que ve, o l'altra, o la que sigui. Amb l'Esta­tut, Rodríguez Zapa­tero té un pro­blema.