Substituts

Vinc del fune­ral d’Antoni Subirà, a la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. El capellà ofi­ci­ant i el difunt havien fet un pacte: el que sobre­visqués a l’un, orga­nit­za­ria el fune­ral a l’altre segons els gus­tos musi­cals que els dos amics s’havien con­fiat. El capellà, que va fer cloure el fune­ral de Subirà amb el Cant de la Senyera, s’haurà de bus­car un altre mar­mes­sor. Tot­hom té un subs­ti­tut, per dolorós que sigui cons­ta­tar-ho.

Hi havia Jordi Pujol, con­va­les­cent d’una pneumònia i molt afec­tat per la mort del marit de la seva cosina ger­mana, que havia estat con­se­ller dels seus governs i ara era un dels seus grans con­sul­tors. Hi havia Artur Mas, ado­lo­rit pel nou “pas al cos­tat” polític que el dia abans havia fet en la pre­sidència del seu par­tit. No hi era, en canvi, el pre­si­dent “legítim”, el pre­si­dent in pec­tore, el pre­si­dent Puig­de­mont, exi­liat a Brus­sel·les.

Els pre­si­dents poden excu­sar l’assistència a un bateig o a un casa­ment però han de pre­si­dir els fune­rals que, a diferència dels altres sagra­ments, que ho dei­xen tot obert i a l’expec­ta­tiva, tan­quen una tra­jectòria vital i pro­fes­si­o­nal bri­llant, en el camp que sigui. Puig­de­mont ha fet un gran ser­vei al país, ho ha arris­cat tot: la família, la per­sona, la residència... La història li ho agrairà, sobre­tot si el “procés” acaba, tard o d’hora, amb èxit i si la mateixa història inci­deix més en els encerts que en els des­en­certs. Diu, es diu, que recu­pe­rarà la pre­sidència i for­marà govern en una cerimònia d’inves­ti­dura al Par­la­ment on ell es farà pre­sent a través d’una con­nexió tele­vi­siva des de Brus­sel·les. Diu, es diu, que imme­di­a­ta­ment tor­narà. La pre­visió és que, per molt pre­si­dent que sigui, el con­du­ei­xin a la presó a fer com­pa­nyia al vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras, un altre que ha fet sacri­fi­cis suprems. L’Estat i la justícia que ser­veix l’Estat ho maqui­na­ran tot perquè els dos líders no recu­pe­rin les seves fun­ci­ons o per entor­pir-les. Si els pre­si­dents han de pre­si­dir fune­rals, amb més motiu han de pre­si­dir inves­ti­du­res, governs i inau­gu­ra­ci­ons. No en forma d’ecto­plasma, sinó en carn i ossos. L’honor i la dig­ni­tat són vir­tuts molt impor­tants, però conduïdes a l’extrem ens por­ten als actes sagra­men­tals d’altres temps. L’honor i la dig­ni­tat de Puig­de­mont, Jun­que­ras i tots els altres es manté intacta, per això no han de patir. Artur Mas, del PDe­CAT, ha rei­te­rat un pas al cos­tat. El con­se­ller Car­les Mundó, d’ERC, que està encau­sat i sonava per pre­si­dir el Par­la­ment, n’ha fet un altre. Tots dos par­tits tenen líders de sobres per pre­si­dir la Gene­ra­li­tat i for­mar un govern que governi amb eficàcia gene­ral, que sigui dura­dor i lliure d’ensurts legals i que es dedi­qui a eixam­plar la “base social” inde­pen­den­tista si no volen que, per absència o iinacció, l’eixam­plin els con­tra­ris.