Que la virtualitat no ens transformi

Hi ha qui se sorprèn que els avis s’adap­tin tan ràpid a la comu­ni­cació vir­tual de la vide­o­con­ferència. No té res d’estrany, ja que som éssers vir­tu­als des de fa segles. Cre­iem en déus amb els quals no es comu­ni­quem direc­ta­ment i, des que l’escrip­tura va tro­bar suports trans­por­ta­bles, les car­tes han estat una vir­tu­a­li­tat que ens ha posat en con­tacte els uns amb els altres. El que passa és que ara més que mai hem arri­bat a un punt de vir­tu­a­li­tat extrema i hem de comu­ni­car-nos vir­tu­al­ment amb amics i fami­li­ars que tenim a tocar. I de moment li donem el gran valor de no sen­tir-nos total­ment aïllats. Això no exclou, seguint la frase ara tan uti­lit­zada de “Res serà el mateix”, que tan bon punt puguem recu­pe­rem el con­tacte cara a cara. És la nos­tra essència.