Opinió

Tribuna

Escòcia com a mirall

“Durant anys, l’independentisme ha fet una bona gestió dels afers escocesos. Amb competències limitades (com Catalunya) ha sabut convèncer els ciutadans que la gestió pròpia és millor que la britànica

“Hi haurà una majo­ria inde­pen­den­tista més àmplia i som a prop d’obte­nir una majo­ria abso­luta del Par­tit Naci­o­nal Escocès. Si això passa, ani­rem deci­di­da­ment pel segon referèndum d’inde­pendència abans de dos anys.” Aquest és el resum de la con­versa amb un alt líder del par­tit de Nicola Stur­geon, la pri­mera minis­tra esco­cesa, clara gua­nya­dora de les elec­ci­ons de dijous. Quan escric aques­tes línies encara s’està fent el recompte, però la victòria de l’SNP sem­bla clara.

Mol­tes coses han pas­sat des que l’ales­ho­res pri­mer minis­tre Alex Sal­mond va per­dre per un marge estret el pri­mer referèndum d’inde­pendència. Una votació accep­tada i res­pec­tada pel Regne Unit, un estat que fa ser­vir les matei­xes males arts que tots els estats del món per man­te­nir la seva uni­tat ter­ri­to­rial, però que no es con­cep a si mateix com una presó de naci­ons, i fa del res­pecte a la volun­tat democràtica dels ciu­ta­dans un límit infran­que­ja­ble. La repressió poli­cial, judi­cial i mediàtica que l’Estat espa­nyol exer­ceix con­tra Cata­lu­nya és sen­zi­lla­ment impen­sa­ble al Regne Unit.

El referèndum del 2014 va tan­car el tema de la secessió d’Escòcia almenys durant una gene­ració. Això és el que va anun­ciar amb solem­ni­tat el líder britànic David Came­ron en saber-se els resul­tats (55%, no; 45%, sí), i el que va accep­tar el gran der­ro­tat, Alex Sal­mond. Tan­ma­teix, mol­tes coses han pas­sat d’ales­ho­res ençà. Resulta curiós que un dels grans temes que va incli­nar la balança a favor del no, sigui ara el que impulsa la pos­si­bi­li­tat d’un segon referèndum en els pròxims dos anys. “Si Escòcia es fa inde­pen­dent, serà expul­sada de la Unió Euro­pea. Votar no és la garan­tia que això no suc­ce­eixi”, pro­me­tien els líders con­ser­va­dors en dema­nar el vot pel no. Poc després, Came­ron –con­fiat a repe­tir la jugada que a Escòcia li havia sor­tit bé– con­vo­cava el referèndum del Bre­xit i el per­dia. Un 62% d’esco­ce­sos van votar con­tra la sor­tida del Regne Unit de la UE, però el Bre­xit es va tirar enda­vant igual­ment. La prin­ci­pal pro­mesa del referèndum escocès es tren­cava en mil bocins.

La pri­mera minis­tra d’Escòcia ha expli­cat sense embuts que Escòcia és Europa i que volen la inde­pendència per tor­nar a la Unió. Brus­sel·les l’espera amb els braços oberts i assa­bo­reix una dolça ven­jança. Boris John­son ha negat rotun­da­ment que esti­gui dis­po­sat a per­me­tre un nou referèndum; però, un dia abans de les elec­ci­ons, una piu­lada des del compte ofi­cial dels con­ser­va­dors esco­ce­sos adme­tia la rea­li­tat democràtica: “Una majo­ria de l’SNP és la garan­tia d’un segon referèndum.” Ells ho deien per ani­mar els con­tra­ris a la inde­pendència a mobi­lit­zar-se i votar dijous, però en fer-ho reco­nei­xien que no es podrà negar una nova votació sobre la inde­pendència si té el suport d’una majo­ria abso­luta de la ciu­ta­da­nia. Una veri­tat democràtica vigent a tots els països avançats, excepte a Espa­nya, on el 52% a favor de la inde­pendència o el 80% a favor de l’auto­de­ter­mi­nació no tenen cap sig­ni­fi­cació. Els drets de les majo­ries són con­cul­cats per una mino­ria que ostenta la força i la repressió com a únic argu­ment. Tot indica que Escòcia tor­narà a votar i a deci­dir el seu futur. El Regne Unit haurà de fer-hi front sense un dels argu­ments prin­ci­pals del pri­mer referèndum: la per­ti­nença a la Unió Euro­pea. En un segon referèndum, les tor­nes can­vi­a­ran. Votar sí voldrà dir tor­nar a la UE.

Escòcia és un mirall per a Cata­lu­nya? És evi­dent que la com­pa­ració tron­to­lla de bon començament quan veiem el cap­te­ni­ment del Regne Unit i Espa­nya davant un con­flicte polític amb volun­tat de secessió. El Regne Unit, com Espa­nya, va fer mol­tes mali­fe­tes per entor­pir el procés d’inde­pendència d’Escòcia, però evi­tar per la força una votació o empre­so­nar o empènyer a l’exili la dis­sidència no entra en el marc men­tal dels britànics. El Regne Unit no s’assem­bla gens a Espa­nya, és evi­dent. Però Escòcia, s’assem­bla a Cata­lu­nya, o tam­poc no? Hi ha un ele­ment que ha estat clau per con­so­li­dar un suport elec­to­ral sòlid i crei­xent a la idea de la inde­pendència a Escòcia. Durant anys, l’inde­pen­den­tisme ha fet una bona gestió dels afers esco­ce­sos. Amb com­petències limi­ta­des (com Cata­lu­nya) ha sabut convèncer els ciu­ta­dans que la gestió pròpia és millor que la britànica. Aquest és el mirall on Cata­lu­nya s’ha de mirar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia