Una recompensa per als complidors

Tot i ser a ple agost, es fan mans i mànigues per fer arri­bar la vacuna a tot­hom: dis­po­ni­bi­li­tat per als ado­les­cents, pos­si­bi­li­tat d’esqui­var la cita prèvia, reta­llada del temps d’espera dels infec­tats i, no cal dir-ho, les infer­me­res a peu de xeringa doblant els torns. M’agrada pen­sar que tot això es fa per ampliar la base dels immu­nit­zats i no per com­plir com­pro­mi­sos polítics, i em negui­teja veure que, mal­grat tots aquest esforços, encara hi ha gent –força, pel que sem­bla– que pri­o­ritza el des­cans al com­promís amb la vacuna. Per tant, pot­ser comença a ser l’hora que els que hem com­plert tant com hem pogut, veient pas­sar per davant tro­ba­des, sopars, bote­llots i ona­des, ens bene­fi­ciem aviat del pas­sa­port Covid. Si la justícia ens deixa, és clar.