Editorial

Com posar fi a la brutalitat policial als EUA

Tot i el dego­teig inces­sant de morts de ciu­ta­dans a mans de la poli­cia dels Estats Units i de la impotència dels fami­li­ars de les vícti­mes, l’impuls de la llei de justícia apa­dri­nada pel Par­tit Demòcrata hau­ria de ser­vir per demos­trar que és pos­si­ble rever­tir la situ­ació, encara que sigui en un país con­si­de­rat el paradís de les armes de foc i del racisme. Només falta, és clar, que s’hi sumi el Par­tit Repu­blicà, poc par­ti­dari de res­trin­gir el mono­poli de la violència de què gau­dei­xen els cos­sos i for­ces de segu­re­tat. Però, tal com demos­tren els casos que no s’atu­ren, aquest és l’únic camí: posar fi a la impu­ni­tat sistèmica que empara unes acci­ons que posen de mani­fest la faci­li­tat amb què uns uni­for­mats poden pas­sar-se de la rat­lla i les escas­ses pos­si­bi­li­tat que en retin comp­tes davant els tri­bu­nals. Des­gra­ci­a­da­ment, encara que sigui per pura estadística, encara és més esgar­rifós pen­sar que, mal­grat la difusió mediàtica dels casos cone­guts, en rea­li­tat només veiem la punta de l’ice­berg. La violència poli­cial que cul­mina amb la mort d’un detin­gut, la gran majo­ria dels casos afro­a­me­ri­cans, és la mate­ri­a­lit­zació més extrema de les deficiències d’una soci­e­tat racista, clas­sista i cul­tu­ral­ment arre­lada en el culte a les armes de foc. Una com­bi­nació explo­siva que infecta la ins­ti­tució poli­cial fins al punt de con­ver­tir-la en una amenaça per a la ciu­ta­da­nia, quan pre­ci­sa­ment llu­eix als seus cot­xes l’emblema de ser­vir-la i pro­te­gir-la. No en va la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva demòcrata porta el nom de llei de justícia poli­cial George Floyd, en record al ciu­tadà que el 2020 va morir a Min­ne­a­po­lis asfi­xiat pel genoll d’un agent final­ment con­dem­nat per homi­cidi. N’hi ha prou fent un repàs per alguns aspec­tes de la llei per com­pro­var fins a quin punt hi ha coses que es poden fer per fre­nar la bru­ta­li­tat poli­cial. Per exem­ple, crear un regis­tre esta­tal de males pra­xis per tal que un sim­ple tras­llat d’un agent no ser­veixi per nete­jar-li l’expe­di­ent. O supri­mir la clàusula d’“impu­ni­tat qua­li­fi­cada”, que fa molt difícil encau­sar un fun­ci­o­nari. Una democràcia que pretén donar lliçons al món ho hau­ria de con­si­de­rar una pri­o­ri­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia