Un front comú que requereix voluntat

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Xevi Sala, Núria Astorch, Irene Case­llas, Anna Puig, Susana Oli­veira, Anna Ser­rano i Xavier Cas­tillón.

El front comú democràtic pro­po­sat ahir amb la solem­ni­tat de les grans oca­si­ons pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, amb l’objec­tiu de plan­tar cara a nous embats del govern espa­nyol, arriba tan car­re­gat de bones inten­ci­ons com d’incer­te­ses. La pri­mera, la manca de con­creció mos­trada ahir a l’hora de res­pon­dre a les pre­gun­tes dels peri­o­dis­tes, esban­dint-les amb massa vague­tats amb l’argu­ment que cal espe­rar a seure amb els dife­rents par­tits polítics abans de llis­tar pos­si­bles mesu­res. Però almenys el par­tit que governa la Gene­ra­li­tat ha mogut fitxa, igual com la vigília ho feia l’antic soci, Junts, quan pro­po­sava concórrer a les elec­ci­ons gene­rals en una llista unitària. Totes dues idees par­tei­xen de la neces­si­tat d’enfor­tir el movi­ment inde­pen­den­tista després dels mals resul­tats de les elec­ci­ons muni­ci­pals i després d’un avançament elec­to­ral per part del pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, que podria desem­bo­car amb l’extrema dreta a La Mon­cloa.

Però aquest és un dels punts que més des­con­certa de la pro­posta d’Ara­gonès, que la foca­litzi en el perill que pot repre­sen­tar la con­so­li­dació d’un govern espa­nyol de dre­tes, perquè si una cosa hem après és que poca cosa es pot espe­rar de Madrid inde­pen­dent­ment de les sigles dels que hi manen. Ho vam com­pro­var quan l’advo­ca­cia de l’Estat, tele­di­ri­gida per Sánchez, exi­gia el delicte de sedició per als pre­sos polítics i ho havíem vist també amb ante­ri­o­ri­tat quan el PSOE va donar suport al 155 impul­sat pel PP. En qual­se­vol cas, ben­vin­guda sigui la uni­tat d’acció i una nova embran­zida sobi­ra­nista, tant en les més altes ins­ti­tu­ci­ons com en l’àmbit estric­ta­ment local, perquè això és el que espe­ra­ven els votants que diu­menge es van que­dar a casa. El pro­blema és fins a quin punt queda marge de temps per arri­bar a acords amb les dife­rents for­ma­ci­ons inter­pel·lades, entre les quals Ara­gonès vol incloure també els comuns. Enca­val­car la pro­posta enmig d’un procés de primàries, enmig de la nego­ci­ació dels pac­tes per a la inves­ti­dura dels nous alcal­des i enmig de l’ela­bo­ració de les llis­tes a les gene­rals, que tan­tes ener­gies xuclen dels par­tits, reque­reix molta volun­tat.