De la nit al dia, gràcies al 112 i més

El dilluns 28 d’abril, dia que quedarà escrit en la història, eren les 12.30 h i no era a casa sinó en uns apartaments per a gent a partir dels 65 –hi soc des de la inauguració–, i en aquell moment anava a sortir del llit –tinc el grau 3 de dependència i tinc llit articulat–; pensava que s’havia avariat. Hi havia llums d’emergència en una part del centre, però no a les habitacions. Impossible sortir degut a la meva immobilitat ni amb ajuda d’altres persones. No vaig perdre la calma ni vull esmentar el perquè d’aquest fet. Catalunya Ràdio i altres emissores ens mantenien informats, Teleassistència de l’Ajuntament de Girona no ens va deixar ni un moment, donant ànims, i si necessitàvem quelcom, el centre ens va donar una targeta: en cas de necessitat, trucar al 112. Vaig resistir, per no molestar. Cap a les 21.00 h, dormo. CPAP i oxigen: vaig trucar als serveis mèdics; deien si tenia el baló d’oxigen desconnectat. Calia connectar la màquina al baló i no tenia ningú a prop que ho sabés fer. El conserge va venir a demanar disculpes. I miracle: en aquell moment la llum va tornar. Dono gràcies a Déu: no em deixa mai; al 112, per haver donat la solució; a l’Ajuntament de Girona, per haver activat el protocol d’emergència. Hi havia gent atrapada en trens, edificis... Les forces mai fallen: Bombers, Mossos, Policia Municipal, Nacional, ambulàncies, Guàrdia Civil, sanitaris, CAP, urgències, voluntaris i més! De la nit al dia i del dia a la nit, mai més ben dit. Gràcies de tot cor a tots per ser-hi sempre.