El bosc com a còmplice de la falta d’aigua

El crei­xe­ment des­con­tro­lat de la massa fores­tal i la neces­si­tat d’explo­tar i ges­ti­o­nar els bos­cos amb pers­pec­ti­ves de ren­di­bi­li­tat econòmica i amb menys tra­ves admi­nis­tra­ti­ves no figura en una posició prou des­ta­cada en l’escala de pri­o­ri­tats dels governs. En les últi­mes dècades, el bosc ha anat gua­nyant espai a les pas­tu­res i als con­reus perquè a Cata­lu­nya estan des­a­pa­rei­xent els ramats i els agri­cul­tors per un motiu únic i inequívoc: la incer­tesa sobre la via­bi­li­tat de les explo­ta­ci­ons supera de molt l’expec­ta­tiva de poder-se gua­nyar la vida, i això deter­mina la ine­xistència de relleu gene­ra­ci­o­nal. Page­sos, pas­tors i rama­ders acon­se­llen fills i filles que es bus­quin una sor­tida pro­fes­si­o­nal dife­rent i el resul­tat és nefast es miri per la banda que es miri. La població es con­cen­tra en grans urbs –focus de con­ta­mi­nació i de pressió sobre els ser­veis– men­tre gran part del ter­ri­tori es des­po­bla, s’enve­lleix i aban­dona unes acti­vi­tats que en temps de mete­o­ro­lo­gia extrema són impres­cin­di­bles per reduir el poten­cial dels grans incen­dis. Vinyes, pas­tu­res i explo­tació fores­tal són els talla­focs de tota la vida. A més, ara sabem gràcies a la feina de l’Ofi­cina Cata­lana del Canvi Climàtic que l’excés de bosc és un fac­tor deter­mi­nant en la pèrdua de cabal dels rius i en el nivell dels aqüífers perquè els arbres com­pe­tei­xen entre ells per absor­bir l’aigua que neces­si­ten. Si a la sobre­fo­res­tació hi afe­gim l’incre­ment de tem­pe­ra­tura, els nivells d’eva­po­trans­pi­ració –aigua que no s’arriba a fil­trar perquè s’eva­pora o la con­su­mei­xen els vege­tals– són alar­mants.

Sense una pla­ni­fi­cació inte­gral poc s’hi podrà fer per evi­tar que la massa fores­tal creixi sense con­trol. Viure del sec­tor pri­mari ha de tor­nar a ser una opció creïble per a les eco­no­mies fami­li­ars sense neces­si­tat de ser un rura­lista mili­tant. Els mar­ges de bene­fici que aca­para la dis­tri­bució s’han de redis­tri­buir amb equi­tat. Pel que fa al bosc, conté matèria pri­mera i ener­gia que cal valo­rit­zar i explo­tar. Les mas­ses bos­co­ses s’han de reduir i sec­to­rit­zar o es con­ver­ti­ran en font de sequera i cata­lit­za­dor de des­as­tres. I els parcs natu­rals han d’aco­llir deter­mi­nada acti­vi­tat agrícola i rama­dera en lloc de fauna sal­vatge rein­troduïda.