El finançament com a paradigma

Hi ha pocs temes com les nego­ci­a­ci­ons sobre el finançament de la Gene­ra­li­tat en què s’hagin posat de mani­fest, amb tanta clare­dat, les per­ver­si­ons i les limi­ta­ci­ons del model autonòmic. Durant més de 45 anys, els par­tits i els governs cata­lans de torn hi han des­ti­nat una quan­ti­tat ingent d’ener­gies. I, mal­grat tot, els resul­tats, a efec­tes de sobi­ra­nia, han estat més aviat min­sos, amb una dependència nota­ble de les finan­ces de la Gene­ra­li­tat res­pecte de les de l’Estat, un ofe­ga­ment sis­temàtic i un dèficit fis­cal escan­dalós que han hipo­te­cat les expec­ta­ti­ves de progrés del país. De fet, tot i que no en va ser el deto­nant prin­ci­pal, el cop de porta del govern del Par­tit Popu­lar a una pro­posta de pacte fis­cal que va pre­sen­tar Artur Mas, l’ales­ho­res pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, i que havia estat ava­lada per una àmplia majo­ria del Par­la­ment va dei­xar molt clar que no hi havia recor­re­gut en el marc autonòmic i que calia empren­dre un nou camí. Ara, el govern de Pere Ara­gonès vol recu­pe­rar aque­lla dinàmica, la pro­posta d’un “finançament sin­gu­lar”, els detalls del qual es dona­ran a conèixer els pròxims dies. Més enllà de les pos­si­bi­li­tats que ofe­reix la debi­li­tat del govern espa­nyol, es fa difícil pen­sar que aquest camí pugui con­duir a un règim sem­blant al de les comu­ni­tats forals, ni que sigui afe­gint-hi un meca­nisme de soli­da­ri­tat. De moment, alguns pre­si­dents autonòmics (i no només del PP) ja han adver­tit que esta­ran a l’aguait de les nego­ci­a­ci­ons i que volen el mateix que es doni a Cata­lu­nya.

En un lli­bre publi­cat recent­ment, les eco­no­mis­tes Núria Bosch i Maite Vilalta dibui­xen sis pos­si­bles esce­na­ris per al futur en el que fa referència als models de finançament. Una d’aques­tes pos­si­bi­li­tats és que el país repren­gui la via del sobi­ra­nisme, amb la qual cosa tots els recur­sos i com­petències siguin ges­ti­o­nats pel govern de Cata­lu­nya, sense cap més límit que el que la ciu­ta­da­nia pogués esta­blir a través de la Cons­ti­tució i els trac­tats inter­na­ci­o­nals. Caldrà com­pro­var on ens durà el procés de nego­ci­ació. Molt pro­ba­ble­ment, més que can­viar de dalt a baix el model, es con­ver­tirà en una prova més de la impos­si­bi­li­tat d’un encaix satis­fac­tori a l’Estat.