Tor, com un conte a la vora del foc

Car­les Porta (Vila-sana, 1963) s’ha fet a bas­ta­ment popu­lar per la sèrie Crims, a Cata­lu­nya Ràdio pri­mer i després a TV3, i per les diver­ses ver­si­ons que se n’han fet a les pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves. D’això n’han deri­vat molts lli­bres i, segu­ra­ment, en sor­ti­ran molts més amb les tra­mes que ja està pre­pa­rant el seu equip. Però si una feina l’ha mar­cat ha estat sens dubte tot el rela­ci­o­nat amb Tor, la mun­ta­nya del Pallars Sobirà, un muni­cipi fron­te­rer amb Andorra on es va pro­duir un con­flicte per la pro­pi­e­tat de la mun­ta­nya que dura més d’un segle i que va pro­vo­car tres morts que van ser la base d’un 30 minuts memo­ra­ble i que va cul­mi­nar amb el lli­bre Tor. Tretze cases i tres morts, edi­tat per La Cam­pana el 2005. Ara Car­les Porta publica Tor. Foc encès, la cul­mi­nació de la història, i també pre­sen­tarà aquesta set­mana Tor una sèrie de vuit capítols d’una hora de durada que s’eme­tran per 3Cat a par­tir del 29 d’abril. Una sèrie, on explica els vint-i-set anys d’inves­ti­gació del cas com si fos un conte a la vora del foc i que les pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves es dis­pu­ta­ran perquè els pro­duc­tes de Porta són sinònim d’èxit.

Aquests dar­rers mesos Car­les Porta ha anat de bòlit. Amb el lli­bre i el docu­men­tal. Tant una cosa com l’altra són “la seva història”, el més fidel que con­si­dera que va pas­sar a Tor. Una història tru­cu­lenta, que alguns con­si­de­ren del Far West i que va engan­xar l’audiència tele­vi­siva i va ser un èxit edi­to­rial amb múlti­ples edi­ci­ons, la dar­rera la tar­dor pas­sada. Ara cul­mina amb el que sem­bla que és la història defi­ni­tiva. Molta gent va que­dar engan­xat amb la història de Tor, del muni­cipi d’Alins, i de per­so­nat­ges com Jordi Riba Segalàs, Palanca, i els seus esbir­ros. I de la mun­ta­nya i de la soci­e­dad de con­dueños cre­ada el 1896, d’on ve tot l’enre­nou. Hi van dei­xar la pell dos guar­da­es­pat­lles de Palanca i Sansa, el 1995, lla­vors únic pro­pi­e­tari. Ara la mun­ta­nya torna a ser comu­nal. Entre­mig, històries de con­tra­ban­dis­tes, la volun­tat de fer una estació d’esquí, una car­re­tera de terra i un poble que que­den col­gats de neu a l’hivern i un camí per al con­tra­ban que es troba, quan tre­pitja Andorra, una car­re­tera de set metres d’amplada asfal­tada.

És la gran història de Car­les Porta, llei­datà d’adopció i ara gironí de residència, tot i que ha dei­xat el pis de Girona i la casa al poble per estar prop de l’estudi de Bar­ce­lona on acaba de mun­tar la sèrie. El lli­bre actual té tres parts. La història, on es donen prou pis­tes perquè cadascú triï el que va pas­sar, o sigui qui va pelar Sansa. També s’hi troba un making of de la sèrie i molts docu­ments. Al final, tot i que molts pro­ta­go­nis­tes ja són morts (Cerdà, pre­si­dent de la soci­e­tat; Rubén Castañer, el pro­mo­tor de la no nada estació d’esquí; Palanca, Anto­nio Gil José...) Porta dona claus d’inter­pre­tació. I tot fa tuf de con­tra­ban. Com diuen a la zona, hi ha con­tra­ban­dis­tes pro­fes­si­o­nals, que paguen i no volen cap soroll, i d’esporàdics, més peri­llo­sos.

Car­les Porta no sig­narà lli­bres per Sant Jordi ni farà més pre­sen­ta­ci­ons que la de la sèrie i el lli­bre. Té feina, però se’l veu satis­fet perquè tanca la història de la seva vida pro­fes­si­o­nal, sem­pre lli­gada a Tor. Qui ha vist la sèrie diu que és una mera­ve­lla.