Càlcul partidista i menors vulnerables

Que la reforma urgent de la llei d’estran­ge­ria des­ti­nada a repar­tir 4.000 menors immi­grants actu­al­ment api­lo­nats a les Illes Canàries hagi tro­bat obs­ta­cles al Congrés dels Dipu­tats retrata tant els par­tits que ahir no van votar-hi a favor com el mateix PSOE, incapaç de nego­ciar un acord ampli. L’emergència humana que repre­senta l’arri­bada inces­sant de nens i nenes que fugen de la fam i la guerra és un tema que ha d’impli­car totes les admi­nis­tra­ci­ons de l’Estat, també tots els ter­ri­to­ris, que de forma solidària han d’estar dis­po­sats a aco­llir-los més enllà dels interes­sos par­ti­dis­tes que, lamen­ta­ble­ment, es van exhi­bir en la llarga sessió par­la­mentària. Sobre­tot tenint en compte que allò que estava en l’ordre del dia era sim­ple­ment pren­dre en con­si­de­ració una reforma que, igual com totes les ini­ci­a­ti­ves legis­la­ti­ves, durant la poste­rior tra­mi­tació sem­pre pot ser sot­mesa a les cor­res­po­nents esme­nes. Escol­tar el clam des­es­pe­rat de la dipu­tada de Coa­lició Canària Cris­tina Valido dema­nant atu­rar la votació de l’actu­a­lit­zació de la llei si no s’asse­gu­rava una majo­ria sufi­ci­ent per tirar-la enda­vant hau­ria d’haver fet enro­gir els repre­sen­tants del Par­tit Popu­lar, atrin­xe­rats rere una nega­tiva injus­ti­fi­ca­ble més enllà dels càlculs elec­to­ra­lis­tes i de la intenció de dis­pu­tar el relat a Vox. Però és que la vigília el mateix pre­si­dent popu­lar, Alberto Núñez Feijóo, no havia tin­gut cap pro­blema per vin­cu­lar direc­ta­ment l’arri­bada dels menors amb l’aug­ment de la delinqüència. Pel que fa als par­tits inde­pen­den­tis­tes, en plena nego­ci­ació a mol­tes ban­des de cara a la pos­si­ble for­mació d’un govern català, ERC va mos­trar-se favo­ra­ble d’entrada a l’obli­gació gene­ral d’aco­llir els menors pro­por­ci­o­nal­ment, men­tre que Junts va man­te­nir fins al final una posició que va oscil·lar entre la nega­tiva i l’abs­tenció, sufi­ci­ent perquè la ini­ci­a­tiva soci­a­lista tirés enda­vant. Al cap­da­vall, la nega­tiva de per­me­tre que la reforma d’immi­gració pros­perés i també al sos­tre d’esta­bi­li­tat pres­su­postària van ser una prova més del feble equi­li­bri que manté viva la legis­la­tura espa­nyola. Però que la sort de menors vul­ne­ra­bles no hagi que­dat al marge de l’arti­lle­ria par­ti­dista és dece­be­do­ra­ment trist.