Una presentació galàctica

Han passat molts dies des que el 10 d’abril al restaurant Vii de Girona es va fer la presentació d’Història galàctica del porró, del gastroperiodista Salvador Garcia-Arbós. Però no em resisteixo a escriure de nou perquè el text, editat per Vibop Edicions, mereix atenció i així ho han entès les moltes persones que el van comprar per Sant Jordi que van fer que a moltes llibreries s’acabessin els exemplars. En Vador va signar molt, tot i que no va fer ombra a un gironí que coneix bé, Javier Cercas, amb qui va coincidir en una parada del carrer Mallorca de Barcelona. La mort del papa va impulsar encara més el llibre que li ha dedicat l’escriptor d’Ibahernando que es va criar a Girona. Però el llibre d’en Vador, el manifest galàctic, també ha estat un èxit i n’han parlat els mitjans nacionals, cosa no sempre fàcil perquè a voltes els costa fer una mirada al que ells anomenen territori. Però en volia tornar a escriure perquè aquell 10 d’abril una munió de persones es van reunir al bar de vins per escoltar l’autor i l’editora, Montse Serra, però sobretot el presentador, el multipremiat i absolutament reconegut a escala mundial, el cambrer de vins, Josep Pitu Roca.

La pota mitjana dels germans Roca va fer una anàlisi acurada del que ha escrit el seu amic i com a defensor del porró el va qualificar “d’econòmic, ecumènic i ecològic” i a més sostenible tant si es fan braços com si es fa ganxet i li va trobar la gràcia: “es pot passar com un porro”. Va parlar i molt del porró, un aparell el disseny del qual, segons s’escriu en el llibre, pot competir amb el sitrell de Marquina o la cafetera de tres peces d’Alfons Bialetti.

Li va trobar totes les gràcies en Pitu, al porró, fins i tot quan va explicar que és un aliat per als catalans, perquè bevent a porró “s’estalvia i engata menys”. Josep Roca va citar Josep Maria Rovira, Martí Boada, mossèn Cinto Verdaguer i Carles Fages de Climent: “Alcem, que el braç no es cansi, / la sitra d’un vi ranci / que lleva el dol.” I en Pitu hi va afegir frases seves: “Quan bevem amb porró obrim el tacte, però la resta de sentits baden.”

El cert és que va ser una presentació d’un llibre ben diferent. Un bon grup d’amics que no citaré perquè me’n descuidaria molts, va donar suport a un llibre que el mateix autor assegura que té voluntat de manifest. En Vador en les entrevistes que li han fet no s’ha cansat de dir que aquest llibre, breu però contundent, no és ni història, ni un manual, ni un tractat. És un manifest de reivindicació del porró, element imprescindible a les llars catalanes de pagès i també a tavernes i fondes. És cert que molta gent l’enyora i el reivindica, però per recuperar-lo cal usar-lo. I que l’ofereixin perquè és un símbol del país, de la nostra cultura popular. En Pitu Roca es va sumar a la reivindicació i es va atrevir a preguntar a l’autor si el porró va bé fins i tot per veure cafè, una altra de les dèries d’en Salvador Garcia-Arbós. I sembla que sí. En tot cas el germà mitjà dels Roca va recomanar “beure a galet, a tirot, a la regalada, a raig, a gall, o a gargal”, cosa que ens permet comprendre el poc que dominem les paraules de l’idioma. Una presentació galàctica, poètica, d’un llibre que en Pitu va qualificar de “titit exquisit”.