Falta llum a una setmana de l’apagada

Set dies després de la gran apagada elèctrica, l’explicació oficial de la causa última continua absent i aquest fet –i la resistència a descartar un sabotatge– apunta que les responsabilitats seran segurament compartides entre les empreses generadores i Red Eléctrica, amb una presidenta, Beatriz Corredor, que se’n va desmarcar d’inici i que no està quedant en bona posició. Fa l’efecte que tots busquen guanyar temps mentre intenten donar forma a un relat que convingui als actors, govern espanyol inclòs. En tot cas, el que admet poca discussió és que l’apagada haurà estat un maltractament més dels serveis públics al ciutadà: suma de la gestió d’un sector estratègic posada en mans privades –i, per tant, amb el benefici com a prioritat– i de falta de diligència en la verificació que el manteniment i les inversions siguin els adequats a cada moment. L’enuig de Pedro Sánchez en les primeres hores fa sospitar que sap que el seu govern –mala comunicació a banda– hi té algun grau de responsabilitat, si més no perquè l’advertiment que una apagada total era possible ja estava formulat i, malgrat això, les mesures per evitar que tota la xarxa elèctrica anés a zero s’han demostrat ineficaces. És probable que recuperar la gestió pública del servei elèctric no sigui realista, però millorar-ne el seguiment públic no només és factible sinó imprescindible. De moment ja s’adverteix que evitar la repetició de l’incident implica inversions milionàries i l’experiència diu que les acaba pagant l’usuari, i no unes empreses de beneficis astronòmics, salaris milionaris i retribucions sucoses als accionistes.

Hi ha sectors que aprofiten l’apagada per portar l’aigua al molí de la seva ideologia o del seu negoci. Ni les renovables són el problema ni la solució és allargar la vida de les nuclears. La qüestió és millorar l’encaix de les renovables –la seva generació no es pot controlar a voluntat com les centrals nuclears, hidràuliques o de cicle combinat– en un sistema que ha d’estar més interconnectat però alhora més blindat i sectoritzat per evitar fallades globals. No s’hi val a desviar al terreny ideològic una discussió que han de substanciar els tècnics.