Mandela, avui

Tal dia com avui però de 1994, fa 31 anys, Nelson Mandela va ser proclamat president de Sud-àfrica, el primer que era negre. Exemple de concòrdia i superació, el líder sud-africà ens va ensenyar que és possible la reconciliació si es parteix del diàleg i el respecte, valors que provenien de la cultura africana que duia a les seves arrels. Abandonar el ressentiment i la por, abraçar la confiança, la generositat, la discreció, la voluntat d’entesa, cultivar el respecte per la diferència. Una manera d’actuar que Mandela va posar en pràctica gràcies als coneixements del seu poble d’origen, el xhosa, però també els estudis d’antropologia. L’antropologia li oferia la possibilitat de jugar amb el factor humà per resoldre un conflicte entre persones amb diferents maneres de viure i veure el món. Quan Mandela s’adreçava als seus quan havien d’embastar el procés de reconciliació els deia: “No us adreceu al seu cap, sinó al seu cor.” Apel·lar als sentiments, a les emocions, era la clau perquè aquella gran família que era Sud-àfrica comencés a tancar ferides. Mandela va bastir la seva obra de govern amb una profunda visió antropològica sense menystenir res ni ningú, actituds i maneres que podien ser contraposades però que les unes no es podien sobreposar a les altres per la força. I aquí rau l’èxit dels seus arguments basats en la paraula, en els sentiments, en valors que apel·len a la consciència de cadascú com a membre d’una comunitat, única i que malgrat les diferències no representen cap entrebanc en el repte d’aixecar en el cor i en el cap de cada sud-africà el sentit i la identitat de la unitat nacional. Sense renunciar a la seva identitat primigènia i original. Sense avergonyir-se ni haver de demanar ni permís ni perdó. Aconseguir esvair les pors dels blancs i fer realitat les aspiracions dels negres, sense que ningú hi sortís perdent i fer-los veure que amb respecte tots hi sortien guanyant. Mandela sempre. Ahir i avui.