‘Les sandàlies del Pescador’. Elecció d’un nou papa

He visionat, aquests darrers dies, la pel·lícula Les sandàlies del Pescador. Tot comença l’any 1960, quan un bisbe d’Ucraïna, condemnat a treballs forçats a la Unió Soviètica, és alliberat pel president de l’URSS, quan aquest havia estat el seu guardià 20 anys enrere. El bisbe és enviat al Vaticà com a assessor i, més tard, nomenat cardenal. Malauradament, de sobte, esdevé la mort del papa, i caldrà que els cardenals es reuneixin en conclave per tal d’escollir el nou papa de Roma. Hi ha dos cardenals amb possibilitats de ser elegits, però cap d’ells obté els vots necessaris en set voltes de votació, fins que proposen el cardenal d’Ucraïna per tal que ostenti la responsabilitat de ser el nou papa de Roma. Durant el procés electoral, la situació al món és d’una gran inestabilitat, amb grans possibilitats d’una guerra mundial. Les conseqüències de tot això es deuen en part a unes guerres comercials. El nou papa és convidat per les diferents potències per tal que hi posi pau i, és clar, per poder trobar una sortida beneficiosa per a tothom. Tot això s’aconsegueix gràcies a l’autoritat espiritual i jeràrquica del nou papa. Ja veieu que poca cosa ha canviat en aquests temps tan convulsos, materialistes, narcisistes, mancats a voltes d’una bona guia espiritual. Les sandàlies pontificals que duen els papes poden molt ben ser la brúixola que ens indiqui el camí a seguir, per tal que la matèria terrenal i l’esperit ancestral aconsegueixin les fites que el Creador ens ha marcat. Cal no oblidar que les “conxorxes vaticanes” poden ser un fre en l’elecció del summe pontífex. Tot esperant que el nou papa pugui dur a terme la seva missió pastoral de forma incondicional i sense cap mena de traves.