Treballar menys hores

Vaig veure l’altre dia una publicació a les xarxes socials que, gràficament, distribuïa en tres franges horàries el que representa que és la vida del comú de la població: vuit hores dedicades a dormir, vuit a treballar i vuit a la resta d’afers del dia: anar i tornar de la feina, cuinar, atendre les criatures, la parella, les aficions, l’esport, les tasques domèstiques, les amistats... És fàcil arribar a la conclusió que el tercer capítol és inassumible: o es roba temps al son o es descuiden moltes de les coses que volem o hem de fer. Perquè, per al comú de la gent, és impossible robar hores a la feina per posar una rentadora o anar al metge, si és que no ets autònom o fas teletreball en una empresa que doni certa flexibilitat. Així, doncs, trobo ben raonable la voluntat de reduir la jornada laboral a 37 hores i mitja a la setmana. I segurament és una obvietat recordar la complicació d’implantar una reforma d’aquest calat sense comptar amb les patronals ni tenir assegurat el vot de Junts, que lamenta la manca de negociació del govern espanyol i l’afectació que la nova jornada pot tenir en les pime. Estic convençuda que és possible, en la gran majoria de treballs, fer la mateixa feina en 40 hores que en 37,5. I en els que no, s’obre una oportunitat per contractar més personal –recordem que, a Catalunya, el 22% dels menors de 25 anys són desocupats–. Probablement alguna petita empresa pot tenir dificultats per tirar endavant aquesta mesura i es tracta d’ajudar, des de l’administració, qui ho tingui més complicat. Però confio que avançarem cap a un món on la feina no monopolitzi les nostres vides.