Els catòlics, en números

Per què un ateu s’hauria d’interessar per l’elecció d’un nou papa? Són realment tantes les persones religioses al món, i, en concret, les catòliques? El catolicisme, encara avui, configura individus i societats, globalment. No és un fenomen europeu, o d’una nació concreta. Aquests dies hem constatat que a Roma hi havia 133 cardenals amb la missió de triar un nou papa, però la realitat és que els catòlics són uns quants més que 133 porprats. El nostre és un món altament tecnològic, sofisticat, que conserva aspectes anacrònics i inversemblants, com una reunió d’un centenar de senyors tancats en una capella observats per 5.000 periodistes només a Roma durant setmanes. Alguna cosa hi deu haver, a banda del colossal espectacle, per atreure l’atenció global.

El fet religiós impacta en la societat de manera universal, i el catolicisme no n’és una excepció. De fet, la paraula catòlic, en grec, vol dir ‘universal’. El nombre de catòlics al món ha augmentat fins a 1.406 milions de persones el 2025, segons l’Annuarium Statisticum Ecclesiae de la Santa Seu. No estem parlant d’una minoria interessant i exòtica. La distribució dels catòlics al món és enormement variada, i aquests dies s’ha vist en el conclave. Hi ha molts estils i moltes maneres de ser catòlic i d’entendre l’Església catòlica, que, malgrat tanta hermenèutica i interpretació, és una.

a l’Amèrica Llatina hi ha 425 milions de catòlics, gairebé el 35% de la població catòlica mundial. El nou papa respon a aquesta quota americana. El Brasil i Mèxic són els països amb més fidels catòlics, amb 172,3 milions i 111 milions, respectivament. A l’Àfrica, el nombre de catòlics ha crescut significativament, i països com la República Democràtica del Congo, Nigèria, Uganda i Tanzània destaquen per la seva població catòlica. A Europa, Itàlia, França, Espanya, Portugal i Polònia tenen un bon gros numèric de creients catòlics malgrat que hi hagi hagut una lleugera disminució en els últims anys. A l’Àsia, les Filipines és el país amb més catòlics, i el catolicisme també està creixent en països com ara l’Índia i Corea del Sud.

Europa no és el que era, i el cristianisme s’ha transformat. Però en alguns indrets el catolicisme és vibrant, vigorós i molt present. A les Filipines i als Estats Units, el nombre és alt, però més alta és la “filiació”, la militància. I s’ha fet palès en aquest conclave, en què tant nord-americans com filipins han estat molt presents. De fet, deu cardenals electors provenien dels Estats Units, i disset, d’Itàlia. El fet que l’escollit, el papa Lleó XIV, tingui com a llengua materna l’anglès però s’expressi en set idiomes ha estat també un indicador d’aquesta globalització i dels perfils híbrids, cada cop més interessants.

Numèricament, l’Església catòlica, en termes globals, ha augmentat en 13’7 milions de persones. Pel que fa a vocacions, l’Àfrica guanya, i de molt. A Europa el nombre de batejos és gairebé mig milió inferior, en concret, 474.000 batejos menys. Baixa de manera gradual en els darrers cinc anys el nombre total de sacerdots a tot el món: 407.730, 142 menys que en l’any anterior. A Amèrica, el nombre de missioners laics ha crescut en 2.800 persones, d’un global de 413.286. El nou pontificat i el seu repte de dur el missatge de l’Evangeli arreu necessiten la força dels catequistes, d’aquests gairebé 3 milions de persones que van duent la paraula de Déu a diòcesis amb territoris desèrtics, rurals o abandonats. Una dada que el nou papa ha de tenir en compte i que li pot alegrar el dia són les vocacions a la vida consagrada i de seminaristes. Si bé hi ha menys mossens, hi ha més nois que volen ser-ho, també en general, i que s’hi estan formant. En terres africanes, hi ha 726 seminaristes més, mentre que a Europa, això sí, n’hi ha 859 menys. El pes, però, en la configuració de la cultura no és equivalent als grans números. A Europa és evident que els catòlics que configuren discurs han disminuït. Però no és així en altres indrets del món. El món és força més gran que la petita i admirada Europa.

En aquest Conclave, ordes i congregacions religiosos han estat molt més rellevants que en el passat, en què ho eren sobretot moviments eclesials o realitats dins l’Església tan diferents però significatives com l’Opus Dei, Comunió i Alliberament, el Moviment dels Focolars i el Camí Neocatecumenal. Les comunitats religioses, ja siguin franciscans, carmelites, agustins, jesuïtes o dominics, també tenen al seu costat missioners laics, que comparteixen el mateix carisma fundador. El nou papa és un agustí. Auster, poc eloqüent –per ara– i extremament intel·ligent. El seu coeficient intel·lectual és de 145. Un bon matemàtic per governar l’Església de grans números és una moguda estratègica de l’Esperit, que bufa cap a on vol i no cap a on els diaris italians s’entesten que bufi.