Catalunya i l’alliberament d’Europa

Amb motiu del 80è aniversari de l’alliberament d’Europa del nazi-feixisme (sense incloure l’Estat espanyol), hem de lamentar que entre els múltiples actes no hi haurà la presència de Catalunya ni la nostra bandera. Catalans van desembarcar a Sicília, van pujar per la bota italiana, van estar en els ferotges combats de Montecassino i van alliberar Roma. En el desembarcament de Normandia també hi havia catalans; però el fet més important no va donar-se a les platges sinó en el fosc món de l’espionatge: va haver-hi un doble agent, en Joan Pujol, conegut pels alemanys –que creien que treballava per a ells– amb el sobrenom de Garbo. Garbo era català. Catalans van iniciar la Resistència a França amb els primers atemptats contra oficials alemanys a París (els germans Miret Musté). Dels tancs que van alliberar París, n’hi havia dos amb la tripulació formada per catalans. Catalans van lluitar dins l’Exèrcit Roig al front de l’Est. Les proves dels camps d’extermini nazis utilitzades en el procés de Nuremberg van ser aconseguides per catalans (Francesc Boix). I, en l’anomenada batalla d’Anglaterra, quan un grapat d’aviadors i personal de terra van enfrontar-se a les onades de bombarders i caces primer i a les bombes volants després; gesta que va fer que Churchill digués a la Cambra dels Comuns que “mai tants havien quedat a deure tant a tan pocs”, i entre aquests pocs hi havia catalans. Catalans van formar cadenes d’evasió i suport als aviadors aliats caiguts en territori ocupat. I això ho hem d’explicar perquè ningú –tinguem-ho molt present–, absolutament ningú, ho farà per nosaltres. Aquests heroics combatents han fet que avui ens puguem sentir orgullosos –legítimament orgullosos– de l’aportació de Catalunya, la nostra pàtria, a l’alliberament d’Europa.