Cristhian Stuani i en Pistola d’Anglès

Als anys cinquanta, seixanta i fins ben entrats els setanta, els diumenges i festes de guardar als pobles hi havia aquestes icones d’esbarjo: missa, cinema, ball i futbol. Eren temps en què la gent aficionada al futbol esperaven amb candeletes els diumenges a la tarda per anar a veure jugar el seu equip i, si aquest guanyava, encara millor. Penseu que no hi havia les plataformes digitals actuals i el que avui es coneix com a futbol a la carta. Vaig tenir el privilegi de veure jugar en Josep Roca, conegut com en Pistola, a l’Olot CF, Girona FC, CE Anglès, etc. Va ser màxim golejador de totes les lligues en dues temporades. En Pistola amb els seus 37 anys, amb la seva sola presència sobre el terreny de joc, tenia atemorits els jugadors dels equips contraris, tot i sortir al terreny de joc amb les proteccions pertinents i algun dit del peu trencat. De Cristhian Stuani, en canvi, seria molt agosarat per la meva part avaluar-lo o dir alguna cosa que ningú ja no sàpiga. Tothom el coneix, com a jugador i persona, però les similituds amb en Pistola crec que sí que es poden constatar: l’edat de 38 anys, l’efecte psicològic envers els jugadors contraris quan el veuen sobre el terreny de joc, així com l’innegable instint golejador, el fet de deixar-se la pell en cada partit per tal de guanyar, la infrangible connexió amb l’afeccionat, etc., etc. De segur que si els equips de realització/divulgació de la televisió tinguessin incorporades noves tecnologies adaptades a les càmeres Kirlian, podríem comparar els diferents colors de les aures dels companys de Cristhian Stuani, a voltes quan ell juga a voltes quan ell no juga, i veuríem què significa la seva sola presència al camp. Stuani, no sé si ja has completat el cicle aquí a Girona, però segur que el pòsit que has deixat perdurarà en el temps.