Reneix la sardana

Llàstima que ja tingui 88 anys, perquè quan veig en ballades i aplecs balladors més joves o molt joves saltironant d’una banda a l’altra, entrellaçats els dits, no preocupats de si al costat seu hi ha un noi o una dona, un home o una noia, amb voltes a dreta i esquerra, seguint les normes de repartiment d’una sardana, el meu cor se n’hi va, perquè els meus peus ja no poden. Que en diguin com vulguin, ball rodant, ball de persiana o ball satànic, m’és igual. Perquè no tinc 30 anys seguiré ballant puntejant com sempre, a poc a poc i assenyadament, però mentre balli i els vegi, pensaré definitivament que la sardana que preveien alguns, com ja fa anys va escriure Antoni Cruanyes, no morirà, perquè la sardana és viva, la sardana reneix. Espero aviat veure força jovent ballant-la i fins i tot veure’n concursos en aplecs o en ballades ad hoc. Aquesta és la que s’ha d’ensenyar a l’escola. Visca la sardana satànica, rodant o de persiana. Amunt la sardana.