Tothom menys la UE?

El Barça torna a meravellar el món, i ho fa amb jugadors formats a la casa, i que parlen català. Com el club, que sempre ha tingut una fidelitat exemplar a la llengua pròpia de Catalunya. L’entrenador del Girona, nascut a Madrid, ha fet del respecte al català un dels trets de la seva personalitat i del seu carisma. La intel·ligència artificial s’expressa còmodament en català, i ara també és una llengua d’ús oficial i habitual al Congrés dels Diputats, o a l’Assemblea General de les Nacions Unides quan hi ha d’intervenir el cap del Govern andorrà. El català és la llengua amb què s’han expressat alguns dels genis de la humanitat, com Gaudí, Dalí o Pau Casals; una llengua coneguda i respectada per Pablo Picasso. La llengua amb què es va crear el primer sindicat de la història de la humanitat, i en què parlava un dels seus primers parlaments. Però aquesta llengua, perseguida durant quaranta anys gràcies a la victòria que Franco va assolir amb el suport inestimable d’Alemanya i Itàlia, avui encara no és una llengua oficial a la Unió Europea. El retard en la normalització i reconeixement de la nostra llengua té molt a veure amb aquests 40 anys de repressió. Que la UE n’aprovés l’oficialitat seria una manera d’impedir un dels propòsits del feixisme, que era el d’esborrar el català de l’esfera pública i oficial.