Innovació: on i com

Mesurar per saber si vas en la direcció adequada és un dels pilars fonamentals per aplicar una estratègia. Tanmateix, és tan important la mesura i l’indicador com la interpretació que es fa de les dades. Per això cal tenir una referència amb què comparar-se i contrastar aquests indicadors amb visions o impressions qualitatives.

El passat 2024, la inversió total captada per les start-ups de Catalunya va ser de 347 milions d’euros. Aquesta xifra ens serveix de termòmetre per valorar si el nostre ecosistema de generació de coneixement i transferència tecnològica en salut és robust. Però... en què es tradueixen aquests milions? Són suficients perquè les empreses innovadores catalanes puguin desenvolupar les seves solucions? On, com i en quina àrea terapèutica es catalitza aquesta inversió en R+D? Començant per l’on, veiem que més del 50% de les empreses destinen el pressupost d’R+D a Catalunya. Tot i que Catalunya continua sent el principal destí per al desenvolupament, cal tenir en compte que aquesta xifra era del 74% el 2017. A més, aquest any s’ha detectat un augment del nombre d’empreses que fan part del seu desenvolupament internacionalment. Això indica una diversificació geogràfica de l’R+D, que posa de manifest la necessitat de reforçar els incentius fiscals i disposar d’infraestructures competitives per no perdre lideratge com a hub d’innovació. Pel que fa al com, la col·laboració entre empreses i institucions públiques continua sent la fórmula més prevalent per desenvolupar solucions tecnològiques. En destaquen especialment l’oncologia i les malalties infeccioses com a principals àrees terapèutiques, en línia amb les polítiques de salut pública que demanen prioritzar aquestes àrees en vista del risc de futures pandèmies.

Ara bé, quin és el benestar de les empreses que lideren aquest desenvolupament? Quins reptes han d’afrontar per poder escalar i introduir els seus productes al mercat? El talent i la seva distribució de gènere apareixen com una oportunitat estratègica: la rotació de talent ha augmentat del 6% al 19,9%, mentre que el percentatge de dones directives s’ha mantingut pràcticament inalterat des del 2022. En relació amb els reptes percebuts, hem passat de la inflació de preus a considerar la normativa regulatòria com la principal preocupació.

L’augment de les exigències legals, tant a escala nacional com europea, obliga les empreses a destinar més recursos per complir requisits de conformitat i seguretat, allargant els temps d’accés al mercat. Tot i això, el 17% de les start-ups el 2024 van aconseguir llançar productes o serveis al mercat. Tanmateix, el 63% de les empreses restants declaren tenir operativitat per menys d’un any sense finançament, fet que posa de manifest que el finançament continua sent la principal preocupació del sector biotecnològic, i subratlla el paper clau dels inversors. Aquest rol es veu reflectit en la composició de la inversió captada: del total de 347 milions d’euros, un 80% prové de fons d’inversió, del qual només un 25% procedeix de fons nacionals, i d’aquests fons, el 19% es destina a empreses ubicades a Catalunya. Entendre què hi ha darrere d’aquesta tendència a la contracció és imprescindible per revertir-la. De l’anàlisi amb fons d’inversió nacionals, se’n desprèn que no és un problema de representativitat tecnològica, ja que s’inverteix en proporcions similars a Catalunya i a l’exterior en biotech, farma, medtech i salut digital. Els principals motius identificats són la percepció que fora de Catalunya hi ha tecnologia amb un nivell superior de ciència o de maduresa, l’experiència i formació dels equips emprenedors, i un entorn fiscal i regulador més favorable. Això reforça la importància de fer una ciència alineada amb els reptes d’innovació del sistema de salut, i de sumar esforços amb la indústria des del principi. També evidencia la necessitat de tenir més casos d’èxit (i també de fracàs) per fer escola. I això implica promoure una emprenedoria enfocada a l’impacte real, en què els productes arribin al mercat i les empreses creixin.

Cal evitar fomentar la supervivència d’empreses no viables o no rendibles… Aquestes són algunes de les oportunitats identificades que ens permeten continuar impulsant la salut. Que segurament ajudaran a mantenir o incrementar la xifra, però que sens dubte contribuiran a construir solidesa i competitivitat al nostre ecosistema.