La crisi nacional d’habitatge a Catalunya

Escric aquestes ratlles des de la desesperació de veure, copsar i patir en pròpia pell la crisi d’habitatge a Catalunya. L’encariment de preus està fent estralls i tot allò del dret a l’habitatge ha passat a la història, almenys per a una part important de la població a Catalunya. El panorama és força desolador: barris deteriorats, població en augment, demanda disparada, pisos buits, pisos ocupats, comunitats de veïns destruïdes, població local expulsada pels preus, turisme que expulsa població, augment de població, migrants malvivint en infrahabitatges... la llista és molt llarga. I uns preus desbocats que segueixen pujant i creant bosses de ciutadans de Catalunya totalment exclosos d’accedir a un habitatge digne i decent. Joves, pensionistes, persones separades... amenaçats per un futur inquietant sense sostre.

Com hem permès que aquesta situació arribi a tal punt? També podem constatar que les institucions no tenen ni mitjans ni nassos per resoldre la situació. Ara mateix, la situació és un campi qui pugui, una selva on guanya el més fort.