Carta oberta al senyor Francesc X. Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat
Benvolgut conseller,
El Pacte que fa poc acaben de signar per tal de millorar el coneixement i l’ús social del català, arriba amb 20 anys de retard. Haurien d’haver escoltat a temps el que deia la lingüista Carme Junyent. La tan valorada immersió lingüística ha resultat ser un fracàs per manca de seguiment, de vigilància i d’exigència de l’autoritat competent.
Podria ser de gran utilitat que, algun cop, els polítics fessin ús del transport públic, freqüentessin l’entrada de les escoles, s’acostessin als IES, a les universitats, als ajuntaments, als CAP i als hospitals, per copsar la realitat lingüística del país, és a dir la imparable progressió del castellà en detriment del català (la substitució). D’altra banda, la deficient formació en llengua catalana, dels mestres, tant els d’origen castellanoparlant com els autòctons, es fa palesa en la llengua parlada dels infants escolaritzats (pobra i degradada).
També cal subratllar que l’absència de sanció per incompliment de la llei de PL (en comerços, bars, restaurants), la redueix a un amable consell sense eficàcia pràctica.
Vull expressar-li el meu total escepticisme envers el Pacte.