L’amenaça ultra als Països Catalans

En els darrers anys, l’extrema dreta ha irromput als parlaments dels Països Catalans i ha incidit de manera determinant, en els governs de les Illes i el País Valencià. Durant anys, va semblar que es tractava d’un fantasma llunyà, que no acabaria arribant mai, malgrat el seu pes creixent a la Catalunya del Nord. Ara, però, està instal·lada a les institucions i en molts ajuntaments de la nostra nació. En alguns casos, de forma testimonial, sense incidència directa en el govern; però, en d’altres, condiciona l’agenda en temes especialment sensibles com ara la cohesió social, la immigració i la identitat nacional. No sembla, malauradament, que es tracti d’un fenomen passatger, sinó d’una realitat que ens haurem d’acostumar a afrontar. En el cas de les Illes i el País Valencià, el combat s’ha produït des de la societat civil, que ha reaccionat davant cada envestida.

Deixar que governi l’extrema dreta o que marqui l’agenda política és blanquejar-la, convertir-la en un agent normal. Malgrat tot, ho està fent el Partit Popular arreu de l’Estat espanyol; i també al País Valencià i a les Illes. Es tracta d’una estratègia tan irresponsable com perillosa, no només pel que representa a l’hora d’afrontar algunes problemàtiques especialment sensibles (des de la xenofòbia o el masclisme fins al negacionisme climàtic o els missatges antivacunes), sinó també perquè els qui hi pacten acaben assumint els seus discursos incendiaris i excloents. Davant aquesta actitud irresponsable del Partit Popular, cal marcar-hi distàncies i parlar clar als ciutadans sobre les inconsistències i el verí social que suposen. Cal proclamar que són una amenaça seriosa per al futur de la democràcia i per a la cohesió social, tal com s’ha pogut comprovar en la història recent del continent europeu. En l’any dedicat a Paco Candel, paga la pena recordar que la millor manera d’afrontar el repte de la convivència és fer-ho sense defugir la realitat i amb unes polítiques públiques valentes, per a tothom. I, en el cas dels Països Catalans, posar en relleu una llengua i una identitat comuna que, malgrat les agressions del passat i del present, aconseguiran sobreviure.