Corpus i la campana de la catedral

Sempre havia sentit la història de la caiguda d’una campana de la catedral a la plaça dels Apòstols de Girona que havia estat poc abans plena de gom a gom i que miraculosament no va causar cap ferit, tot i que sí un gran ensurt pel que podia haver estat. Era el dia de Corpus de 1946 i he reconstruït la història gràcies als articles del senyor Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat, i de la feina impagable feta per Asunción Parés i Félix Xuclà al web Pedres de Girona. I sí, la història fa esgarrifar quan t’imagines una campana de més de 1.500 quilos caient des d’una altura d’uns cinquanta metres al mig de la plaça i la sort que en aquells moments s’havia buidat perquè havia començat la processó de Corpus per la banda de les escales de la catedral.

Quan el 1936 es va produir el cop d’estat feixista que va donar lloc a la Guerra Civil, el campanar de Girona tenia vint-i-set campanes, les quals van ser baixades aquell mes per ser destruïdes o foses. Hi van quedar la que donava les hores i la dels quarts, massa grans i que no passaven per l’amplada dels finestrals. Tres anys després, ja amb la dictadura, es van construir noves campanes i el 16 de maig de 1940, dijous de l’Ascensió, es va beneir la primera, batejada com a Assumpta. Pesava poc més de 1.500 quilos i havia estat fosa als tallers Barberí d’Olot. Va ser aquesta campana la que un altre dijous, el dia de Corpus de 1946, avui fa 79 anys, va caure i va estar a punt de provocar una tragèdia.

Corpus Christi, festa de l’Església catòlica que venera l’eucaristia, era una gran festa i aquell dijous festiu es feia una processó per la ciutat, escoltada per membres de l’exèrcit durant tot el seguici. La plaça dels Apòstols era plena de gom a gom de persones que esperaven entrar al temple per sortir posteriorment en processó. A l’escalinata de la catedral, dues fileres de soldats rendien honors a la custòdia. I la gran sort va ser aquesta, que la gent de la plaça va entrar a la catedral i els soldats que havien de cobrir la part final de la processó estaven dispersos.

No hi va haver cap explicació oficial. L’Assumpta des de la seva estrena havia donat problemes i això va fer que fos traslladada des del finestral de ponent al de migdia i es van fer correccions al seu jou. Se n’havia garantit la seguretat. Però aquell dia, fos per la poca perícia dels escolans o per algun problema que havia passat per alt, es va produir la catàstrofe. En el moment de sortir la processó per l’escalinata, les campanes brandaven insistentment i de plegat es va sentit un xiulet que va durar quatre segons, seguit d’un tro que va trencar els vidres de les cases properes. L’Assumpta va caure a la plaça enmig del que va semblar una gran explosió. La campana es va endur la barana i la cornisa i va quedar absolutament destrossada després d’una caiguda de cinquanta metres. Només la sort va fer que no hi hagués morts ni ferits. La campana tenia un diàmetre de 140 centímetres i una alçada de 107. L’havia beneïda el bisbe Cartañà. La campana va ser fabricada amb el mateix metall i va tornar al seu lloc després de beneïda el dia 28 d’octubre, vigília de Sant Narcís del mateix any 1946. Fins als nostres dies.