Lletra petita
Sempre la llengua
Els gestos en política són importants, a vegades més i tot que els discursos. I la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso ho sap i hi sap jugar. L’espectacle de negar-se a posar l’orellera i sentir els seus col·legues autonòmics en un idioma diferent del castellà, era això, pur espectacle, a banda de mala educació. Però, tot i que l’ús de l’orellera en quatre discursos al Congrés o en una Conferència de Presidents és important i té la seva transcendència, no és tampoc allò que ens volen fer creure. El respecte lingüístic és una altra cosa. Amb exemples, sovint, s’entenen millor les coses, per això els proposo que entrin al web del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( Curia.europa.eu ).
A la pàgina de presentació, el primer que trobaran serà l’accés al web en els 24 idiomes oficials a la UE, però si hi naveguen un estona hi trobaran el règim lingüístic del tribunal i s’adonaran del que significa el respecte per la llengua i els ciutadans que la parlen, que no són precisament unes pàgines web traduïdes per sortir del pas. Allà hi descobriran que quan s’inicia una causa el primer que s’estableix és la llengua de procediment, la que es farà servir durant tot el procés fins arribar a la sentència. En les qüestions prejudicials s’adopta la llengua del jutge que envia la petició, però en els recursos directes, els dels ciutadans de la UE, són ells qui poden triar la llengua en què se seguirà el seu cas d’entre el mostrari de les 24 llengües oficials. I a partir d’aquí tots els documents que es generin en el plet, i la vista oral, es faran en la llengua triada. Per això el servei de Traducció Jurídica està a càrrec de juristes lingüistes per poder traduir amb precisió els conceptes jurídics (608 juristes lingüistes i 70 intèrprets d’una plantilla total de 2.267 persones). El tribunal, d’altra banda, té una llengua comuna per deliberar, el francès, i tot l’expedient es tradueix a aquest idioma amb què treballaran els jutges. Per tant, són els jutges i la institució sencera els que s’adapten a la llengua del ciutadà i no al revés. Ara poden comparar-ho amb el règim lingüístic de la justícia espanyola i la resta d’institucions. Té raó el PP quan diu que l’Estat plurinacional (i per tant plurilingüe) no existeix. Perquè senzillament no està reconegut.