Històries de seminari

Aquest diari, com és natural, ja ha parlat del llibre; també, de moment, ja s’ha presentat en unes quantes poblacions, entre les quals Figueres, on vaig tenir el gust de poder-ho fer a còpia de mantenir una mena de conversa amb l’amic i autor Josep Valls; qui el coneix, ja sap que en Valls pot ser eloqüent i divertit, fet que va ser molt del gust de la concurrència. L’obra és d’Editorial Gavarres i ve prologada per Josep M. Palà. Considero el llibre com el millor d’entre la trentena que ha escrit Valls; és el primer que li vaig dir i que vaig repetir durant la presentació; haver llegit tots els que ha publicat de 1982 ençà crec que em permet la consideració. Histories del seminari explica el pas de l’autor per la institució entre l’any 1955 i el 1962 mentre estudiava per esdevenir el capellà que no va ser perquè en va sortir abans; ja n’havia parlat a Estimats germans (1985), però en aquest cas és més contundent i més profund. Parla dels esdeveniments “externs” a la criatura i adolescent que era llavors; és a dir, de les coses que omplien la quotidianitat d’uns 300 (300 només a Girona!) estudiants de capellà; però també dedica moltes pàgines a les reflexions que aquell mateix jove anava fent-se sobre el que s’anava trobant en el dia a dia. Hi ha moments intensos com quan, quant a l’obediència, explica que tenia el convenciment que calia ser obedient de part de fora –com a l’exèrcit, que cal obeir però, a la vegada, es pot tenir el pensament a l’oposició del que està ordenat–, però també de part de dins, el més difícil; és a dir, tenir la creença íntima que les ordres tenien com a inexcusable destí la perfecció espiritual de qui ha de creure, o sigui ell.

En fi, el llibre conté moltes amenitats, com ara les llatinades –el llatí era la llengua més important del seminari–, les citacions de la Commedia de Dante i d’altres llengües, això sí, sempre amb la traducció. Curiositats sobre els professors i sobre el reglament que regia la casa; un reguitzell d’anècdotes, prohibicions –gairebé tot era prohibit– i transgressions, com ara espavilar-se per fumar, o empescar-se-les per consultar els llibres de “l’infern” de la biblioteca... I sobretot fer palès l’aïllament del món exterior, el real, en què els mantenien.