No n’hi ha prou amb ‘mindfulness’

La salut mental ha deixat de ser un tema tabú, també en el món laboral. Cada cop més empreses organitzen xerrades, ofereixen serveis de suport psicològic o inclouen apps de benestar emocional als seus beneficis. Però, quan les dades diuen que un de cada cinc processos d’incapacitat temporal té origen en problemes com ara l’ansietat i la depressió, potser cal fer-nos una pregunta: estem atacant l’arrel o només posant pedaços? Les iniciatives com el ‘mindfulness’ o missatges en positiu són útils, però no poden substituir el que realment té impacte: la qualitat de les condicions laborals i els models d’organització interna. Horaris inacabables, lideratges tòxics, pressió, manca de reconeixement i precarietat estructural són alguns dels detonants del malestar emocional. Si no s’aborden, qualsevol pla de salut mental queda coix. De la mateixa manera que es dissenyen protocols de riscos laborals per evitar lesions físiques, caldria fer-ho d’una manera més generalitzada per prevenir el patiment psíquic. I això vol dir canviar la cultura empresarial, promoure lideratges més humans, revisar les càrregues de feina i garantir espais reals d’escolta. No es tracta només de tenir una política de benestar, sinó de tenir una organització que no emmalalteixi qui hi treballa. Així doncs, per cuidar la salut mental a la feina no n’hi ha prou amb oferir ioga. Tanmateix, el canvi profund només serà possible si s’hi destinen recursos específics, si es forma de veritat els equips i si les direccions assumeixen que la salut mental no és un extra, sinó una responsabilitat.

L’estigma encara és viu. El 90% de les persones amb problemes de salut mental no ho expliquen a la feina. Tenir suport emocional només serveix si se sent que es pot demanar. La salut mental no és una qüestió de fragilitat, sinó de justícia. La feina pot ser una font de realització, però també un detonant de patiment. I avui tenim prou evidències, dades i eines per triar quin camí volem seguir. Si volem empreses rendibles, necessitem persones senceres. I, si volem persones senceres, necessitem entorns laborals en què se sentin segures i un marc legal que ho prevegi.