Residències sota pressió

Tinc a les mans el dossier sobre residències que vau publicar el dilluns 24 de febrer d’enguany. I, precisament perquè és veritat el que hi dieu, la conclusió hauria de ser “Fem el possible per evitar les malalties incapacitadores que ens hi portaran”. I per aconseguir-ho no hi ha res com per part nostra fer tot el possible per evitar dues coses: l’estrès oxidatiu i la inflamació crònica. Aquests dos conceptes haurien de ser a l’abast de la cultura general. I això ja des de la infància. No hi ha res d’extraordinari. No cal ser un anacoreta, ni tan sols seguir els corrents minoritaris d’alimentació molt estrictes. Si saps què volen dir aquests dos conceptes, ja miraràs de compensar-ho si un dia et passes de la ratlla. Només un apunt: el 2018 la revista Nature va publicar un estudi que concloïa que més del 50% de totes les morts al món són atribuïbles a malalties relacionades amb la inflamació. Algun metge us ha parlat mai de la molècula antiinflamatòria que fa el nostre cos i que tenen alguns aliments i que es comercialitza amb el nom de PEA? Si ens paréssim a concretar en què consisteix l’estrès oxidatiu, sabríem per què ens recomanen tant la dieta mediterrània i que mengem sobretot fruita i verdura, especialment la de color verd. I pel que fa a la sanitat pública, cal anar abandonant la cultura de la pastilla química i dedicar més temps a aconsellar els pacients per evitar aquest tipus de vida que els menarà inexorablement a ocupar alguna plaça de residència, si és que hi arriben.