El 23 de juny
El rei aterrava a Montserrat amb les campanes al vol a les 12.15 h; ja no era l’hora de l’Àngelus. I Felip VI va tornar a repetir el discurs del 3 d’octubre, novament advertint les “identitats excloents, els prejudicis, els extremismes i les pretensions de superioritat moral”. El pare abat no va aprofitar l’ocasió per parlar-li de les aspiracions del poble català, i mentre parlava de saber escoltar i de la pau i la treva de l’abat Oliba, a fora els Mossos detenien i identificaven... Ja havia dit, sorprenentment, que ara a Montserrat ja no li calia ser referent de les llibertats de Catalunya. Montserrat resta, així, com un parc temàtic per a turistes. I no va baixar cap monjo a solidaritzar-se amb els manifestants. Montserrat, sempre casa de tots els catalans, dilluns era un búnquer. Potser per això ara el Virolai ja es canta al festival de rock de Vic o a les manifestacions per la independència al carrer. Ah!, no vaig veure cap representant de Junts, d’ERC ni de la CUP a la manifestació!