L’amnistia va fent via

La implementació de la llei d’amnistia no es podrà donar per completada fins que tots aquells als quals el legislador preveia com a destinataris vegin anul·lades les seves causes, però, mentrestant, s’ha de ponderar cada pas que s’assoleix per retallar la distància amb l’objectiu final. Amb tota cautela, vistos els entrebancs, dilacions, obstacles i retorçaments que determinats jutges hi oposen, la sentència d’ahir s’ha de celebrar. El Tribunal Constitucional considera la llei “legítima” i en valida la constitucionalitat –com era de preveure atesa la seva composició i el que ja s’havia filtrat– responent al recurs presentat pel PP. El TC encara n’ha d’estudiar una quinzena més –a banda de les qüestions d’inconstitucionalitat elevades per diversos jutges–, però l’obstacle de la constitucionalitat ja s’ha saltat i aquest és un pas rellevant en un procediment que des del 2017 s’ha substanciat segons paràmetres polítics, fins i tot en el seu trànsit pels tribunals de rang més alt. És un pas endavant perquè, a banda dels líders del procés, hi ha diversos afectats als quals no s’havia aplicat en espera de l’aval d’ahir.

Puigdemont, Comín i Puig haurien de poder tornar avui mateix a casa sense necessitat de sol·licitar al TC l’aplicació de mesures cautelars per deixar sense efecte les ordres de detenció. La sentència del Constitucional també és, en si mateixa, argument de prou pes perquè cap jutge difereixi més l’aplicació de l’amnistia. No és novetat que alguns no passaran pantalla fins que l’última instància judicial de la UE no els deixi cap més alternativa. És el cas singular de la sala segona del Tribunal Suprem, amotinada per no amnistiar Puigdemont i Junqueras emparant-se en un presumpte –i fal·laç– lucre personal que considera malversació. Aquesta tàctica dilatòria no decaurà abans de la tardor. El ‘modus operandi’ –indissimulat i a la desesperada– és jugar amb temps i argúcies processals fins al límit o més enllà mentre el cercle sobre l’entorn personal i polític de Pedro Sánchez s’estreny i confiant que la seva caiguda doni pas a una majoria de dreta i ultradreta que arribi a derogar l’amnistia abans que es pugui aplicar a Puigdemont.