Ètica selectiva

Em sembla magnífic que molts polítics catalans decideixin erradicar qualsevol vestigi franquista del nostre territori. El que ja no em sembla tan raonable és la seva incongruència en no aplicar el mateix criteri eliminador sobre icones d’evocació catalanes (o catalanistes). La via pública de molts indrets locals està farcida de “referents” nostrats de dubtosíssim esperit democràtic (Cristòfor Colom, el doctor Robert, almogàvers diversos...) així com d’altres figures de moralitat més que qüestionable (monarques, nobles, polítics, militars, indians...). Aquesta doble vara de mesurar no és exclusiva dels diferents governs municipals; també la pràctica des de temps pretèrit de la Generalitat, consagrada com està a encimbellar –i, si escau, blanquejar– tot allò que emani “perfum” patri. Personalment, i com a català de tendència inclusiva, advoco per un orgull identitari just i ponderat, lluny d’enaltiments (ultra)nacionalistes tan lliures com irresponsables. Perquè jo, sincerament, soc fidel a Catalunya, però soc més fidel a la... veritat.