Fundacions, sectes encobertes?

En nom de la protecció, algunes fundacions que exerceixen la curatela de persones vulnerables estan replicant mecanismes propis de les sectes destructives. El que comença com una tutela legal es transforma, sovint, en un control total de la vida de la persona: els diners, les decisions, les relacions personals. A aquestes persones se’ls impedeix convidar algú a casa seva, es limita el contacte amb familiars i amistats, i se’ls aïlla progressivament de l’entorn. L’argument és sempre el mateix: “És per al seu bé.” Però, amb aquesta excusa, la fundació cobra per cada tràmit, administra els béns gairebé sense transparència i decideix sobre cada aspecte de la vida del tutelat, sense possibilitat real d’oposició. El resultat és una forma d’exclusió encoberta. Se’ls protegeix… aïllant-los. Se’ls representa… silenciant-los. Se’ls cuida… decidint per ells. No hi ha cap violència més gran que la que es disfressa d’ajuda. Per no esmentar les subvencions que reben de les administracions públiques, que són les que haurien de gestionar aquestes tuteles directament i no externalitzant els treballs. És urgent revisar aquests sistemes perquè no es produeixin casos com els de la Dgaia i garantir que el dret a l’autonomia i al vincle afectiu no siguin eliminats sota capes de paternalisme institucional.